Les Cartes de Syd Field

Estic apunt d'acabar-me "Screenplay: The foundations ofscreenwriting" de Syd Field. M'està agradant molt. No puc dir que més que el de Robert Mckee però sí que m'agrada molt. El llibre inclou un munt de conceptes i convencions útils per explicar històries. M'aventuro a dir que el "main concept" del llibre és que un guió és "un tot" format per parts. Aquest tot té un plantejament, una confrontació i un desenllaç , a l'hora, aquestes 3 parts també són un tot amb el seu propi principi, nus i final. Aquest tot avança cap una direcció: Va del principi al final.



Syd Field ens proposa un mètode senzill per ajudar a construir la trama de la nostra història. Syd Field creu en l'estructura de 3 actes i defensa que cadascú dels actes està construït sobre una lògica de plantejament, nus i desenllaç. Així doncs, ens proposa que agafem 3 pilots de 5 cartes cada un per descriure què succeeix en l'acte I de la nostra trama. Aquesta descripció pot respondre a una escena o a una seqüència, en aquest punt tan és. La carta ha d'incloure quelcom que passa. Per exemple, Carta1: en Pau es desperta ressacós amb la roba posada. (és una escena això? una seqüència? ara mateix tan se'ns en fot: Ara mateix no estem escrivint el guió, estem creant la trama que ens permetrà escriure'l.) Carta2: en Pau es troba la seva veïna esnob a l'ascensor. Carta3: en Pau es veu reflectit a la finestra del metro i decideix que ha de canviar.
Segons Syd Field amb 15 cartes hem de poder escriure el plantejament (1er Acte) de la nostre guió. Si en tenim més de quinze estarem donant massa informació si en tenim menys d'11 la nostra trama no avançarà amb prou ritme, serà insípida. Pel segon acte hem d'utilitzar 15 cartes fins al “mid point” o “crisis/reversal” i 15 més després d'aquest. Finalment hem d'utilitzar 15 cartes pel desenllaç.



Aquest sistema de cartes/targetes no serveix per escriure el guió, serveix per començar a escriure el guió sabent què vols escriure.

Escenes Franceses

Una escena és una acció que es produeix/transcorre en un sol espai-temps. Tota escena ha de ser un esdeveniment narratiu. Si una escena no és un esdeveniment narratiu, segons McKee, no té raó d'existir.
Bé, l'escena francesa és quan una escena espai-temps única acull diversos esdeveniments narratius. A nivell d'espai-temps observem una sola escena, a nivell de significat o de successos narratius en tenim diverses. Generalment, la "nova escena" o escena francesa es produeix amb l'entrada d'un nou personatge a "l'escenari". Per exemple, una dona i un home, vestits, es petonegen i toquen molt apassionadament en un sofà. Aquesta escena té el valor narratiu que té. Això dependrà de qui siguin i els abismes que hagin hagut de superar per arribar on són. Independentment d'això, però, l'escena té un valor, que pel tema que tractem, serà "X". De sobte, però, entra un segon noi a l'habitació del sofà; duu un notebook i, sense veure que el sofà està ocupat, l'endolla a la tele. La parella està sorpresa. Paren de magrejar-se. i se separen. El noi del notebook es gira i els diu "ei! no us havia vist! us ve de gust veure Broadwalk empire?". Doncs ja tenim un valor "C" en aquesta escena que fins ara era "X". Ens trobem en el mateix espai/temps però l'esdeveniment narratiu és un altre. Fins i tot el to de l'escena!! Hem passat de passió a humor. Finalment, una segona noia entra a escena: "-Què hi fot aquesta guarra aquí!?" "-Tranquila dona, estem mirant el pilot de broadwalk empire- diu l'amic del notebook. -Broadwalk empire? Ets tonto o què!?- Brama ella. -Ja sé que és vella però a mi m'agrad- el noi que es beneficiava la noia l'interromp: -No està parlant d'això tio.- S'aixeca i es mira la dona que hi ha dreta al mig de l'habitació amb la cara envermellida. -Què et vaig dir d'aquesta puta!? no la vull veure mai més!-brama de nou. -Jo sóc una puta però tu una retrassada. És ell que no et vol veure més a tu. Ja tenim el valor "Z" sobre la taula.


Resumint, doncs, podem dir que l'escena francesa és el nom que reben les diverses "unitats de sentit" que s'esdevenen en un únic espai-temps més o menys continu.

3 Paquets són molts cigarrets

Exercici 3. L'assignatura de la Rosa Pons m'ha permès, per primer cop, que la formació acadèmica i la del Cine de Carrer coincideixin en un mateix espai de treball. Aquest "per primer cop" fa referència al grau de Comunicació Audiovisual en general i no pas a la seva assignatura ja que, segurament, és la més ben planificada, interessant i "audiovisual" que hem vist des que correm per la UVIC (amb permís del Mon Rodríguez i el Gerard Coll ). No tinc necessitat de fer-li la pilota a la Rosa. Entre d'altres coses, perquè mai llegirà aquest bloc. Ho dic perquè veig com s'ha esforçat i s'esforça per tirar endavant un programa atractiu i contemporani que es nota treballat i que ens resulta molt enriquidor.

El sistema de gèneres i subgèneres cinematogràfics de Robert McKee

“El Guión: Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones” segons algunes sinòpsis i ressenyes és per un bon nombre de guionistes la bíblia de l'ofici. Sens dubte és un llibre interessant de llegir; d'aquí a la bíblia, però, hi ha una bona tirada. Amb tot, i a pesar del seu hollywoodcentrisme, crec que, és un llibre de molt recomable lectura. És en aquest llibre que hi apareix el següent llistat de gèneres del cine.

1. Història d'amor.
2. Pel·lícula de terror.
3. Èpica moderna.
4. Pel·lícula de vaquers.
5. Gènere Bèl·lic.
6. Trama de la maduresa.
7. Trama de la redempció.
8. Trama punitiva.
9. Trama de proves.
10. Trama educativa.
11. Trama de desil·lusió.
12. Comèdia.
13. Policíaca.
14. Drama social.
15. Acció/aventura.
16. Drama històric
17. Biografia.
18. Docudrama.
19. Fals documental.
20. Musical.
21. Ciència Ficció.
22. Gènere esportiu.
23. Fantasia.
24. Animació.
25. Pel·lícules d'art i assaig.

Per veure'n les definicions i subgèneres haureu d'anar a buscar el llibre a la biblioteca. Ja he plagiat prou per avui!

Títol provisional: El paquet

L'esbós final del guió està enllestit. Entrem en fase de preproducció! Ara ja "només" serà canviat per noves qüestions productives que sorgeixin. El projecte amb títol provisional "el paquet" ha entrat en fase de preproducció i iniciem els desglossaments. Tot marxa. El principal repte serà concretar un bon mapa de localitzacions que ens permeti idear un pla de treball digne de la guerrilla maoista del Nepal. L'equip tècnic és el mateix que a b.a D. Segurament, però, farem un parell d'incorporacions noves. En l'apartat artístic hi haurà cares noves.

La classe obrera del cine

La terra que l'enemic franquista ha tirat al damunt de la fosa comú on descansa la nostra història recent ens priva de molts coneixements, veritats, vergonyes alienes i orgulls propis.

Avui he xocat amb un llibre escrit per un castellà (de Valladolid) que parla de la nostra història com si fos seva i no, precisament, en clau de ciutadà del món. El llibre es diu HISTORIA DEL MOVIMIENTO OBRERO EN LA INDUSTRIA ESPAÑOLA (al loro!) DEL CINE 1931-1999. Heu de tenir en compte que no parla de pel·lícules sinó de la classe obrera que treballa/va en aquesta indústria. L'autor es diu Emeterio Diez Puerta i principalment parla del nostre país i de Madrit.

És de calaix que he començat a passar pàgines de manera endimoniada ignorant introduccions, pròlegs, agraïments, dades editorials i altres organitzacions tipogràfiques de nul interès (per mi) fins a trobar la revolució obrera del 36.