La terra que l'enemic franquista ha tirat al damunt de la fosa comú on descansa la nostra història recent ens priva de molts coneixements, veritats, vergonyes alienes i orgulls propis.
Avui he xocat amb un llibre escrit per un castellà (de Valladolid) que parla de la nostra història com si fos seva i no, precisament, en clau de ciutadà del món. El llibre es diu HISTORIA DEL MOVIMIENTO OBRERO EN LA INDUSTRIA ESPAÑOLA (al loro!) DEL CINE 1931-1999. Heu de tenir en compte que no parla de pel·lícules sinó de la classe obrera que treballa/va en aquesta indústria. L'autor es diu Emeterio Diez Puerta i principalment parla del nostre país i de Madrit.
És de calaix que he començat a passar pàgines de manera endimoniada ignorant introduccions, pròlegs, agraïments, dades editorials i altres organitzacions tipogràfiques de nul interès (per mi) fins a trobar la revolució obrera del 36.
El senyor Diez ens ha regalat un capítol fascinant. A la pàgina 51 del seu llibre comença un subapartat el 2.1 " La socialización: La revolución obrera en Barcelona " que és molt interessant. Tot el capítol és molt interessant però parlaré d'aquest sub-punt en concret.
La primera informació és que el SUEIP-CNT (Sindicato Unico de la Industria de Espectaculos Públicos) era el sindicat dominant. A principis del llibre s'afirma que era un sindicat molt petit però que les seves files varen créixer exponencialment el 19 de juliol de 1936. El president i persona més activa del sindicat era un acomodador de cine d'origen andalús que es deia Miguel Espina Martínez. EL llibre cita un fragment del llibre de Garcia Oliver " El eco de los pasos" en el que es transcriu una conversa que van Espina i Oliver durant les primeres setmanes de la revolució. Espina es va dirigir a Garcia Oliver per demanar-li consell sobre com havien de dur a terme la revolució al sector de l’exhibició d'espectacles. Garcia Oliver li va comunicar que només s'havien d'apropiar de les sales i del que hi havia a dins perquè ells eren un sector que no necessitava diners externs per poder funcionar ja que cobraven entrada als espectadors. "Podeu socialitzar, sindicalitzar o col·lectivitzar tot l'espectacle com a indústria [...] suposo que t'hauràs adonat que podeu arribar molt ràpidament al socialisme".
El 6 d'agost de 1936 els treballadors decideixen en assemblea que tots els cines de la capital passin a dependre del Comitè Central d'Espectacles de la CNT. Aquest CCE estarà dividit en 3 comitès econòmics: Teatre, Cine i Varietats i Circ. Aquests comitès tenien per objectiu "renovar la indústria de l'espectacle en l'aspecte econòmic, social i artístic: Desaparició de l'empresari, igualació de sous, supressió del vedetisme i renovar estètica i políticament la programació."El Comitè Econòmic del Cine gestionava 116 sales de projecció a Barcelona i es dividia en 4 seccions: Subministraments, Programació, Taquillatge i Propaganda.
La socialització dels cines comporta una dignificació i igualació dels sous i condicions de treball i s'estableix la plantilla mínima de la que ha de disposar cada sala. Unes pàgines més endavant el llibre afirma una cosa que de seguida he sospitat en llegir "renovar estètica i políticament el cine": A les sales controlades per la CNT es continuaven projectant pel·lícules burgeses però no s'acceptaven pel·lícules de la URSS.
Durant la revolució també es va crear un Comitè de Producció Cinematogràfica que sota la signatura SIE Films va produir més d'una cinquantena de pel·lícules com per exemple Bajo el signo libertario (1936), El entierro de Durruti (1936) o En la brecha, aspectos de nuestra revolució proletària (1937)
Les pugnes entre comunistes i anarquistes foren constants. (companyies socialistes deixant d'actuar en teatres anarquistes, projectors en cinema sabotejats, cinemes anarquistes que no contracten obrers afiliats a la UGT, etc.)
El dia 19 de gener de 1938 la Generalitat nacionalitza els cinemes. El dia 22 la CNT declara una vaga general que tanca quasi tots els cinemes. En front aquesta demostració de força el Conseller d'Economia , Joan Camorera, es fa enrere. S'obre un procés de negociació amb la CNT que quan aconsegueix que la Generalitat s'avingui a entregar-los el control de la "Comissió interventora d'espectacles públics" accepta la nacionalització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada