9stabs (9 apunyalades)

Aquest micrometratge neix d'una conversa i una hora i vint minuts de gravació amb la Gaby i l'Omar. La Gaby i l'Omar són dos estudiants mexicans que passen mig any a la Universitat de Vic. Del material gravat encara n'hem d'extreure el muntatge que perseguiem. 9stabs és la meva interpretació del material que vam extreure. L'aproximació fou absolutament tècnica i el resultat narratiu que n'ha sortit és del tot obert. No li dono un significat concret per què no en perseguia cap. És, essent auto-complaent, de final obert. L'aproximació és del tot tècnica per què els elements principals són: 1 situació, 1 localització i una "shotlist" de nou plans diferents a gravar. D'aquí el "9" del títol. La metodología ha estat la de "cine de carrer" que amb el temps es va consolidant. El material usat: Càmera: Canon 550D Objectius: Zenitar 16mm, Canon 50mm (de plàstic), Vivitar 28mm (montura yashica-contax però amb adaptador) Flycam 5500 Un nota curiosa és que el pla en què la Gabi corre de cara a nosaltres, en realitat el vam gravar al revés. Ella corria enrere a poc a poc i la càmera caminava endavant. Reproduint-lo al revés i a càmera una mica lenta aconseguim aquesta sensació que dóna.

Escenes Franceses

Una escena és una acció que es produeix/transcorre en un sol espai-temps. Tota escena ha de ser un esdeveniment narratiu. Si una escena no és un esdeveniment narratiu, segons McKee, no té raó d'existir.
Bé, l'escena francesa és quan una escena espai-temps única acull diversos esdeveniments narratius. A nivell d'espai-temps observem una sola escena, a nivell de significat o de successos narratius en tenim diverses. Generalment, la "nova escena" o escena francesa es produeix amb l'entrada d'un nou personatge a "l'escenari". Per exemple, una dona i un home, vestits, es petonegen i toquen molt apassionadament en un sofà. Aquesta escena té el valor narratiu que té. Això dependrà de qui siguin i els abismes que hagin hagut de superar per arribar on són. Independentment d'això, però, l'escena té un valor, que pel tema que tractem, serà "X". De sobte, però, entra un segon noi a l'habitació del sofà; duu un notebook i, sense veure que el sofà està ocupat, l'endolla a la tele. La parella està sorpresa. Paren de magrejar-se. i se separen. El noi del notebook es gira i els diu "ei! no us havia vist! us ve de gust veure Broadwalk empire?". Doncs ja tenim un valor "C" en aquesta escena que fins ara era "X". Ens trobem en el mateix espai/temps però l'esdeveniment narratiu és un altre. Fins i tot el to de l'escena!! Hem passat de passió a humor. Finalment, una segona noia entra a escena: "-Què hi fot aquesta guarra aquí!?" "-Tranquila dona, estem mirant el pilot de broadwalk empire- diu l'amic del notebook. -Broadwalk empire? Ets tonto o què!?- Brama ella. -Ja sé que és vella però a mi m'agrad- el noi que es beneficiava la noia l'interromp: -No està parlant d'això tio.- S'aixeca i es mira la dona que hi ha dreta al mig de l'habitació amb la cara envermellida. -Què et vaig dir d'aquesta puta!? no la vull veure mai més!-brama de nou. -Jo sóc una puta però tu una retrassada. És ell que no et vol veure més a tu. Ja tenim el valor "Z" sobre la taula.


Resumint, doncs, podem dir que l'escena francesa és el nom que reben les diverses "unitats de sentit" que s'esdevenen en un únic espai-temps més o menys continu.

Un paquet són massa cigarrets

Aquest és el muntatge que finalment he aconseguit del material gravat fa un parell de diumenges. Ha estat un muntatge express. Ni tan sols m'he endut la peça a l'After Effects per retocar-ho. Material sub-exposat i material cremat són errors que cal mirar d'anar solucionant. Ha estat un bon exercici. Estic animat per iniciar un dels dos projectes que tinc en línia de sortida.

3 Paquets són molts cigarrets

Exercici 3. L'assignatura de la Rosa Pons m'ha permès, per primer cop, que la formació acadèmica i la del Cine de Carrer coincideixin en un mateix espai de treball. Aquest "per primer cop" fa referència al grau de Comunicació Audiovisual en general i no pas a la seva assignatura ja que, segurament, és la més ben planificada, interessant i "audiovisual" que hem vist des que correm per la UVIC (amb permís del Mon Rodríguez i el Gerard Coll ). No tinc necessitat de fer-li la pilota a la Rosa. Entre d'altres coses, perquè mai llegirà aquest bloc. Ho dic perquè veig com s'ha esforçat i s'esforça per tirar endavant un programa atractiu i contemporani que es nota treballat i que ens resulta molt enriquidor.

Ja Som més

Després de re-meditar-ho, iniciarem la preproducció del projecte anomenat "el paquet". A pesar de la coincidència literària que suposa la intervenció d'un McMuffin en els dos relats, tinc la intenció de gravar-los tots dos. L'equip s'ha ampliat amb 2 persones com preveiem: Comptarem amb l'Irina com a directora de càsting i amb la Lorena com a directora artísitca. La gravació es localitzarà a Vic. Una nova oportunitat per errar, una garantia d'aprendre.

Un altre borrador a la línia de sortida

Acabo de llegir-me el segon borrador d'un curt que vaig començar a escriure fa dues setmanes i em sembla gravable. Amb el projecte del "Paquet" ens hem quedat clavats a localitzacions i càsting. Ara tinc l'alegre dilema de continuar allò o iniciar aquest projecte. Aquest darrer té un dels problemes que ja tenia l'altre: Un repartiment un xic excessiu.

Títol provisional: El paquet

L'esbós final del guió està enllestit. Entrem en fase de preproducció! Ara ja "només" serà canviat per noves qüestions productives que sorgeixin. El projecte amb títol provisional "el paquet" ha entrat en fase de preproducció i iniciem els desglossaments. Tot marxa. El principal repte serà concretar un bon mapa de localitzacions que ens permeti idear un pla de treball digne de la guerrilla maoista del Nepal. L'equip tècnic és el mateix que a b.a D. Segurament, però, farem un parell d'incorporacions noves. En l'apartat artístic hi haurà cares noves.