3 Paquets són molts cigarrets

Exercici 3. L'assignatura de la Rosa Pons m'ha permès, per primer cop, que la formació acadèmica i la del Cine de Carrer coincideixin en un mateix espai de treball. Aquest "per primer cop" fa referència al grau de Comunicació Audiovisual en general i no pas a la seva assignatura ja que, segurament, és la més ben planificada, interessant i "audiovisual" que hem vist des que correm per la UVIC (amb permís del Mon Rodríguez i el Gerard Coll ). No tinc necessitat de fer-li la pilota a la Rosa. Entre d'altres coses, perquè mai llegirà aquest bloc. Ho dic perquè veig com s'ha esforçat i s'esforça per tirar endavant un programa atractiu i contemporani que es nota treballat i que ens resulta molt enriquidor.

Mesos enrere, la Rosa, ens va fer comprar un dossier de lectures de Josep Maria Fonalleras. El dossier era un extracte del llibre de contes Llarga vista de l'esmentat autor. N'havíem d'escollir un i adaptar-lo per fer-ne un curt. La primera dificultat que vaig trobar-hi era que tots els contes eren d'un caràcter força introspectiu. Certament que els personatges interactuaven amb el seu entorn però la història i el tema sempre anaven relacionats amb l'univers intern dels personatges. La trama sí que era el seguit d'interaccions que el protagonista i els seus pròxims mantenien en l'entorn pròxim d'aquest, però la història, el tema, sempre anava relacionat amb una reflexió de l'univers intern de les persones. Això és difícil "pintar-ho amb llum".

Amb el pla Bolonya la majoria de treballs són en grup. Ho trobo bé. Si vols explicar històries per mitjans no estrictament escrits necessites gent. Molta. Necessites gent i saber-hi treballar. Bé, resulta que el treball d'adaptació del contes del Josep Maria Fonalleras em tocava fer-lo amb la meva companya de classe Núria. Sí, la Núria que va participar en l'exercici 2: B. a D. 

La Núria és el meu antònim. És molt expressionista. Li agraden les sensacions i els universos interiors. A mi no m'agraden. No m'atreuen. No em diuen res. Era el partner perfecte per un projecte tant intimista com aquest. Ens vam decidir pel conte " Fabià Cots no pot deixar de fumar ". La nostra adaptació es diu: 3 paquets són molts cigarrets.

Reprenent el fil de l'assignatura de la Rosa Pons, més endavant ens va demanar que fessim grups més grans i que preparessim la producció d'algun de les adaptacions. El nostre grup estava format per l'Alba C. L'Alba G, la Bàrbara, la Núria i Jo. Les Albes i la Barbara tenien una adaptació molt maca sobre el conte de la nòria, però la nostra aposta (de la Núria i meva) tot i ser molt i molt més arriscada a nivell narratiu era molt i molt més produible. Entre d'altres coses perquè no ens calia una nòria per gravar-lo.

3 paquets són molts cigarrets és un experiment narratiu. 3 moments de la vida de Fabià Cots. El conte és el pensament de Fabià Cots. Així intentarem que sigui aquest curt: La reflexió d'una persona. No sempre pensem en paraules. Els records són ambients, sensacions, moments: Estractes del temps. Blocs unitaris de sentit referents al nostre ser en un passat. Fabià sap que està apunt de morir pel tabaquisme (com tanta gent, el meu pare es compta entre aquests) i reflexiona. Té sensacions, debat amb els seus pensaments. Fa balanç de coses.

Ahir vam estar a Parets del Vallès gravant. De fet, escric tot això per fer temps mentre es transcondifiquen tots els arxius que vam gravar ahir. Vam gravar amb dues Canon 550D. Amb diverses òptiques però principalment amb: 16mm, 28mm, 35mm i 50mm. Totes de focal fixe i força lluminoses. Va gravar 76 plans!!! El Carlos, company que interpreta Fabià, va estar 12 hores amb nosaltres!!! de 9 a 21! També vam comptar amb la Gabi que fa de Marta, amb la germana de la Barbara que va fer d'infermera i amb el pare de l'Alba C. que va fer de doctor. En Jordi, un amic de la nostra amiga Irene, va fer "d'intruder".

És el tercer exercici que dirigeixo. Vaig tornar a cometre molts errors. Pujant amb cotxe de Parets els vaig estar repassant. Estic content de tenir-los clars. Temo però no adonar-me'n d'altres. Vaig poder constatar que la Barbara seria un gran fitxatge pel Cinema de Carrer. Vaig constatar que m'entenc amb la Núria. Me'n fio. I finalment tinc una sèrie de reflexions coent-se a foc lent dins el cap sobre quin és el nombre mínim de persones per formar un equip per poder gravar la meva primera peça.

No sabrem si l'experiment narratiu "3 paquets són molts cigarrets" funciona fins que no l'hàgim acabat d'editar. Estic segur que serà una peça particular. No gens tradicional. No hi ha diàlegs. Serà un naufragi absolut o una lliçó molt, molt i molt enriquidora. Dic molt, molt i molt perquè d'enriquidora ja ho ha estat.