Bloqueig

El bloqueig no és un estat, és una actitud. No "estàs" bloquejat. El bloqueig no és una cosa que cau del cel és una actitud cap al text o el deure que a vegades adoptem. És una actitud d'auto-engany i auto-compassió que només l'experiència ens ajuda a superar. Saber administrar el bloqueig i les ganes de fer qualsevol altra cosa abans no posar-se a escriure és part de l'ofici. Em cal molta experiència encara. Avui "estic" bloquejat.

Les Cartes de Syd Field

Estic apunt d'acabar-me "Screenplay: The foundations ofscreenwriting" de Syd Field. M'està agradant molt. No puc dir que més que el de Robert Mckee però sí que m'agrada molt. El llibre inclou un munt de conceptes i convencions útils per explicar històries. M'aventuro a dir que el "main concept" del llibre és que un guió és "un tot" format per parts. Aquest tot té un plantejament, una confrontació i un desenllaç , a l'hora, aquestes 3 parts també són un tot amb el seu propi principi, nus i final. Aquest tot avança cap una direcció: Va del principi al final.



Syd Field ens proposa un mètode senzill per ajudar a construir la trama de la nostra història. Syd Field creu en l'estructura de 3 actes i defensa que cadascú dels actes està construït sobre una lògica de plantejament, nus i desenllaç. Així doncs, ens proposa que agafem 3 pilots de 5 cartes cada un per descriure què succeeix en l'acte I de la nostra trama. Aquesta descripció pot respondre a una escena o a una seqüència, en aquest punt tan és. La carta ha d'incloure quelcom que passa. Per exemple, Carta1: en Pau es desperta ressacós amb la roba posada. (és una escena això? una seqüència? ara mateix tan se'ns en fot: Ara mateix no estem escrivint el guió, estem creant la trama que ens permetrà escriure'l.) Carta2: en Pau es troba la seva veïna esnob a l'ascensor. Carta3: en Pau es veu reflectit a la finestra del metro i decideix que ha de canviar.
Segons Syd Field amb 15 cartes hem de poder escriure el plantejament (1er Acte) de la nostre guió. Si en tenim més de quinze estarem donant massa informació si en tenim menys d'11 la nostra trama no avançarà amb prou ritme, serà insípida. Pel segon acte hem d'utilitzar 15 cartes fins al “mid point” o “crisis/reversal” i 15 més després d'aquest. Finalment hem d'utilitzar 15 cartes pel desenllaç.



Aquest sistema de cartes/targetes no serveix per escriure el guió, serveix per començar a escriure el guió sabent què vols escriure.

Escenes Franceses

Una escena és una acció que es produeix/transcorre en un sol espai-temps. Tota escena ha de ser un esdeveniment narratiu. Si una escena no és un esdeveniment narratiu, segons McKee, no té raó d'existir.
Bé, l'escena francesa és quan una escena espai-temps única acull diversos esdeveniments narratius. A nivell d'espai-temps observem una sola escena, a nivell de significat o de successos narratius en tenim diverses. Generalment, la "nova escena" o escena francesa es produeix amb l'entrada d'un nou personatge a "l'escenari". Per exemple, una dona i un home, vestits, es petonegen i toquen molt apassionadament en un sofà. Aquesta escena té el valor narratiu que té. Això dependrà de qui siguin i els abismes que hagin hagut de superar per arribar on són. Independentment d'això, però, l'escena té un valor, que pel tema que tractem, serà "X". De sobte, però, entra un segon noi a l'habitació del sofà; duu un notebook i, sense veure que el sofà està ocupat, l'endolla a la tele. La parella està sorpresa. Paren de magrejar-se. i se separen. El noi del notebook es gira i els diu "ei! no us havia vist! us ve de gust veure Broadwalk empire?". Doncs ja tenim un valor "C" en aquesta escena que fins ara era "X". Ens trobem en el mateix espai/temps però l'esdeveniment narratiu és un altre. Fins i tot el to de l'escena!! Hem passat de passió a humor. Finalment, una segona noia entra a escena: "-Què hi fot aquesta guarra aquí!?" "-Tranquila dona, estem mirant el pilot de broadwalk empire- diu l'amic del notebook. -Broadwalk empire? Ets tonto o què!?- Brama ella. -Ja sé que és vella però a mi m'agrad- el noi que es beneficiava la noia l'interromp: -No està parlant d'això tio.- S'aixeca i es mira la dona que hi ha dreta al mig de l'habitació amb la cara envermellida. -Què et vaig dir d'aquesta puta!? no la vull veure mai més!-brama de nou. -Jo sóc una puta però tu una retrassada. És ell que no et vol veure més a tu. Ja tenim el valor "Z" sobre la taula.


Resumint, doncs, podem dir que l'escena francesa és el nom que reben les diverses "unitats de sentit" que s'esdevenen en un únic espai-temps més o menys continu.

3 Paquets són molts cigarrets

Exercici 3. L'assignatura de la Rosa Pons m'ha permès, per primer cop, que la formació acadèmica i la del Cine de Carrer coincideixin en un mateix espai de treball. Aquest "per primer cop" fa referència al grau de Comunicació Audiovisual en general i no pas a la seva assignatura ja que, segurament, és la més ben planificada, interessant i "audiovisual" que hem vist des que correm per la UVIC (amb permís del Mon Rodríguez i el Gerard Coll ). No tinc necessitat de fer-li la pilota a la Rosa. Entre d'altres coses, perquè mai llegirà aquest bloc. Ho dic perquè veig com s'ha esforçat i s'esforça per tirar endavant un programa atractiu i contemporani que es nota treballat i que ens resulta molt enriquidor.

Ja Som més

Després de re-meditar-ho, iniciarem la preproducció del projecte anomenat "el paquet". A pesar de la coincidència literària que suposa la intervenció d'un McMuffin en els dos relats, tinc la intenció de gravar-los tots dos. L'equip s'ha ampliat amb 2 persones com preveiem: Comptarem amb l'Irina com a directora de càsting i amb la Lorena com a directora artísitca. La gravació es localitzarà a Vic. Una nova oportunitat per errar, una garantia d'aprendre.

Un altre borrador a la línia de sortida

Acabo de llegir-me el segon borrador d'un curt que vaig començar a escriure fa dues setmanes i em sembla gravable. Amb el projecte del "Paquet" ens hem quedat clavats a localitzacions i càsting. Ara tinc l'alegre dilema de continuar allò o iniciar aquest projecte. Aquest darrer té un dels problemes que ja tenia l'altre: Un repartiment un xic excessiu.

El sistema de gèneres i subgèneres cinematogràfics de Robert McKee

“El Guión: Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones” segons algunes sinòpsis i ressenyes és per un bon nombre de guionistes la bíblia de l'ofici. Sens dubte és un llibre interessant de llegir; d'aquí a la bíblia, però, hi ha una bona tirada. Amb tot, i a pesar del seu hollywoodcentrisme, crec que, és un llibre de molt recomable lectura. És en aquest llibre que hi apareix el següent llistat de gèneres del cine.

1. Història d'amor.
2. Pel·lícula de terror.
3. Èpica moderna.
4. Pel·lícula de vaquers.
5. Gènere Bèl·lic.
6. Trama de la maduresa.
7. Trama de la redempció.
8. Trama punitiva.
9. Trama de proves.
10. Trama educativa.
11. Trama de desil·lusió.
12. Comèdia.
13. Policíaca.
14. Drama social.
15. Acció/aventura.
16. Drama històric
17. Biografia.
18. Docudrama.
19. Fals documental.
20. Musical.
21. Ciència Ficció.
22. Gènere esportiu.
23. Fantasia.
24. Animació.
25. Pel·lícules d'art i assaig.

Per veure'n les definicions i subgèneres haureu d'anar a buscar el llibre a la biblioteca. Ja he plagiat prou per avui!

" Cremats "

Acabo de trobar en una ruta profunda de l'ordinador  E:/.../.../.../.../.../.../.../. un repte que vaig intentar superar fa un parell d'anys. "Sempre escrius el mateix", no pots escriure coses normals? i vaig escriure la meva primera història romàntica. No havia llegit res sobre guió. Sóc tècnic. El més semblant a un guió que havia vist mai era una escaleta. Al gra, carregat de bones intencions i grans intuicions em vaig posar a escriure aquesta mena de mix entre guió tècnic, llistat de plans, guió. L'únic que té de guió és que volia ser-ho. Estic satisfet, no només, de veure que això no és un guió sinó que narrativament és terrible. Si me'n adono és que alguna cosa millora, oi?

Els 30 passos de Doc Comparato

Una de les primeres coses que es poden intuir quan es comença a tontejar amb el guió és que el mètode guanyador per afrontar-ne l'escriptura és el de la guerra de desgast. Dit de manera menys dramàtica: la reescriptura és clau. Escriure, llegir i reescriure. Rellegir i reescriure, rellegir i reescriure, rellegir i reescriure. El mestre brasiler Doc Comparato ens facilita 30 passos a seguir que ens ajudaran a que la relectura critíco-analítica dels nostres projectes sigui més eficient. En conseqüència millorarem la reescriptura. En conseqüència (potser)farem algun guió.

1. Té contingut? Quina és la relació directa entre la temàtica i el públic?

2. Com és el punt de partida? Impacta? Les premisses són correctes? L'interès és creixent?

3.  Hi ha emoció? Creus que el públic pot sentir-s'hi identificat?

4. Hem plantejat el problema massa aviat? Massa tard?

5. Les informacions tenen el grau de claredat desitjat?

6. Les exposicions de motius, fets i accions són implícites o explícites? Es dóna prou informació?

7. Si hi ha flashbacks, flashforwards o inserts, estan ben situats? Ajuden l'acció dramàtica?

8. El protagonista actua com a tal? Genera empatia?

9. Hi ha una atenció creixent? La corba dramàtica és ascendent?

10. El conflicte és crucial? Important? Universal?

11. El plot està totalment exposat? La història és prou clara?

12. És real? Creïble? Probable?

13. Reflexionem sobre el significat del conflicte.

14. Hi ha una acceleració de l'acció fins al punt culminant?

15. El perfil d'alguns personatges és original? Definitori?

16. Els valors dels personatges tenen consistència?

17. La relació problema/situació és directa? Comporta conflicte?

18. Hi ha clímax? On?

19. Hi ha suspens? On?

20. Hi ha anticipacions? N'hi ha prou?

21. Hi ha un interès general? S'ha desenvolupat l'expectativa?

22. L'expectativa és present en el suspens? I en les sorpreses?

23. L'exposició, les informacions i la presentació dels personatges, problemes i situacions són moltes? Poques? Són exagerades?

24. Hi ha conclusió? Què significa aquesta conclusió?

25. En alguns moments els personatges parlen més que no actuen?

26. Els diàlegs tenen naturalitat? Tenen estil?

27. En els diàlegs, cada intervenció en motiva una altra?

28. Cada escena motiva la següent?

29. L'estructura general és creativa?

30. Estem satisfets amb el guió?

Els passos del senyor Comparato no són matemàtics ni infalibles però sí que són una bona pauta per quan un no sap per on agafar-se a reescriure un borrador.

Aquesta informació s'ha extret del llibre de Doc Comparato  " El Guió: Art i ciència d'escriure per al cinema i la televisió "