Escenes Franceses

Una escena és una acció que es produeix/transcorre en un sol espai-temps. Tota escena ha de ser un esdeveniment narratiu. Si una escena no és un esdeveniment narratiu, segons McKee, no té raó d'existir.
Bé, l'escena francesa és quan una escena espai-temps única acull diversos esdeveniments narratius. A nivell d'espai-temps observem una sola escena, a nivell de significat o de successos narratius en tenim diverses. Generalment, la "nova escena" o escena francesa es produeix amb l'entrada d'un nou personatge a "l'escenari". Per exemple, una dona i un home, vestits, es petonegen i toquen molt apassionadament en un sofà. Aquesta escena té el valor narratiu que té. Això dependrà de qui siguin i els abismes que hagin hagut de superar per arribar on són. Independentment d'això, però, l'escena té un valor, que pel tema que tractem, serà "X". De sobte, però, entra un segon noi a l'habitació del sofà; duu un notebook i, sense veure que el sofà està ocupat, l'endolla a la tele. La parella està sorpresa. Paren de magrejar-se. i se separen. El noi del notebook es gira i els diu "ei! no us havia vist! us ve de gust veure Broadwalk empire?". Doncs ja tenim un valor "C" en aquesta escena que fins ara era "X". Ens trobem en el mateix espai/temps però l'esdeveniment narratiu és un altre. Fins i tot el to de l'escena!! Hem passat de passió a humor. Finalment, una segona noia entra a escena: "-Què hi fot aquesta guarra aquí!?" "-Tranquila dona, estem mirant el pilot de broadwalk empire- diu l'amic del notebook. -Broadwalk empire? Ets tonto o què!?- Brama ella. -Ja sé que és vella però a mi m'agrad- el noi que es beneficiava la noia l'interromp: -No està parlant d'això tio.- S'aixeca i es mira la dona que hi ha dreta al mig de l'habitació amb la cara envermellida. -Què et vaig dir d'aquesta puta!? no la vull veure mai més!-brama de nou. -Jo sóc una puta però tu una retrassada. És ell que no et vol veure més a tu. Ja tenim el valor "Z" sobre la taula.


Resumint, doncs, podem dir que l'escena francesa és el nom que reben les diverses "unitats de sentit" que s'esdevenen en un únic espai-temps més o menys continu.