Una escena és una acció que es produeix/transcorre en un sol espai-temps. Tota escena ha de ser un esdeveniment narratiu. Si una escena no és un esdeveniment narratiu, segons McKee, no té raó d'existir.
Bé, l'escena francesa és quan una escena espai-temps única acull diversos esdeveniments narratius. A nivell d'espai-temps observem una sola escena, a nivell de significat o de successos narratius en tenim diverses. Generalment, la "nova escena" o escena francesa es produeix amb l'entrada d'un nou personatge a "l'escenari". Per exemple, una dona i un home, vestits, es petonegen i toquen molt apassionadament en un sofà. Aquesta escena té el valor narratiu que té. Això dependrà de qui siguin i els abismes que hagin hagut de superar per arribar on són. Independentment d'això, però, l'escena té un valor, que pel tema que tractem, serà "X". De sobte, però, entra un segon noi a l'habitació del sofà; duu un notebook i, sense veure que el sofà està ocupat, l'endolla a la tele. La parella està sorpresa. Paren de magrejar-se. i se separen. El noi del notebook es gira i els diu "ei! no us havia vist! us ve de gust veure Broadwalk empire?". Doncs ja tenim un valor "C" en aquesta escena que fins ara era "X". Ens trobem en el mateix espai/temps però l'esdeveniment narratiu és un altre. Fins i tot el to de l'escena!! Hem passat de passió a humor. Finalment, una segona noia entra a escena: "-Què hi fot aquesta guarra aquí!?" "-Tranquila dona, estem mirant el pilot de broadwalk empire- diu l'amic del notebook. -Broadwalk empire? Ets tonto o què!?- Brama ella. -Ja sé que és vella però a mi m'agrad- el noi que es beneficiava la noia l'interromp: -No està parlant d'això tio.- S'aixeca i es mira la dona que hi ha dreta al mig de l'habitació amb la cara envermellida. -Què et vaig dir d'aquesta puta!? no la vull veure mai més!-brama de nou. -Jo sóc una puta però tu una retrassada. És ell que no et vol veure més a tu. Ja tenim el valor "Z" sobre la taula.
Resumint, doncs, podem dir que l'escena francesa és el nom que reben les diverses "unitats de sentit" que s'esdevenen en un únic espai-temps més o menys continu.
dilluns, 27 de juny del 2011
Escenes Franceses
Etiquetes de comentaris:
Carrers de Cinema,
Cine,
Guió,
Indústria cultural
dimecres, 18 de maig del 2011
The Corner : Intertextualitat
Etiquetes de comentaris:
creació de veritat,
Indústria cultural,
Llibres
Un paquet són massa cigarrets
Aquest és el muntatge que finalment he aconseguit del material gravat fa un parell de diumenges. Ha estat un muntatge express. Ni tan sols m'he endut la peça a l'After Effects per retocar-ho. Material sub-exposat i material cremat són errors que cal mirar d'anar solucionant. Ha estat un bon exercici. Estic animat per iniciar un dels dos projectes que tinc en línia de sortida.
dilluns, 9 de maig del 2011
3 Paquets són molts cigarrets
Exercici 3. L'assignatura de la Rosa Pons m'ha permès, per primer cop, que la formació acadèmica i la del Cine de Carrer coincideixin en un mateix espai de treball. Aquest "per primer cop" fa referència al grau de Comunicació Audiovisual en general i no pas a la seva assignatura ja que, segurament, és la més ben planificada, interessant i "audiovisual" que hem vist des que correm per la UVIC (amb permís del Mon Rodríguez i el Gerard Coll ). No tinc necessitat de fer-li la pilota a la Rosa. Entre d'altres coses, perquè mai llegirà aquest bloc. Ho dic perquè veig com s'ha esforçat i s'esforça per tirar endavant un programa atractiu i contemporani que es nota treballat i que ens resulta molt enriquidor.
Etiquetes de comentaris:
Carrers de Cinema,
Cine,
Guió,
Indústria cultural
dijous, 5 de maig del 2011
Terra i Sang : Una aventura col·laborativa
Terra i Sang és un experiment que vaig iniciar el passat 14 d'abril. Terra i Sang és una aventura fantàstica ambientada en un món medieval imaginari. Provo de complementar el text amb continguts externs que obrin camins al lector. Provo d'enriquir la lectura amb continguts externs que estimulin el lector. Imatges o vídeos que evoquin paissatges, sensacions, "moments". Imatges i vídeos creats per persones que mai he vist i, molt provablement, mai veuré. Imatges que van ser creades amb un objectiu i que utilitzo per intentar que els lectors crein un significat. S'imaginin a la seva manera el món que provo de mostrar-los.
A més, Terra i Sang funciona per capítols. Cada setmana en penjo un i per mitjà d'enquestes, els lectors decideixen com continuarà la història. L'enquesta dura una setmana però si s'aconsegueixen 25 vots abans d'aquest període, s'avança de capítol.
Podeu visitar l'aventura de l'edat mitjana aquí: http://terraisang.blogspot.com/
A més, Terra i Sang funciona per capítols. Cada setmana en penjo un i per mitjà d'enquestes, els lectors decideixen com continuarà la història. L'enquesta dura una setmana però si s'aconsegueixen 25 vots abans d'aquest període, s'avança de capítol.
Podeu visitar l'aventura de l'edat mitjana aquí: http://terraisang.blogspot.com/
Etiquetes de comentaris:
Media Llampec,
projectes,
univers cultural
diumenge, 10 d’abril del 2011
Propaganda hipermedia
Potser dient-ne vídeos interactius ja podria passar però el nom es queda curt. Si en dic propaganda hipertextual m'he d'explicar massa, he d'explicar que per "text" entenc tot contingut. Si explico això, corro el risc que algú em contradigui i acabi discutint sobre una qüestió que no ve al cas.
Estic intentant aportar alguna cosa en el camp de la comunicació i la propaganda a l'assemblea. Aquest cop he intentat crear un eixam de vídeos intertextuals (en el sentit Eco de la paraula text) per explicar als veïns de Berga què han estat i què han suposat els Punts de Trobada organitzats per la Candidatura d'Unitat Popular.
Vídeo llançadora
Estic intentant aportar alguna cosa en el camp de la comunicació i la propaganda a l'assemblea. Aquest cop he intentat crear un eixam de vídeos intertextuals (en el sentit Eco de la paraula text) per explicar als veïns de Berga què han estat i què han suposat els Punts de Trobada organitzats per la Candidatura d'Unitat Popular.
Vídeo llançadora
Etiquetes de comentaris:
Classe Obrera,
creació de veritat
divendres, 1 d’abril del 2011
Distribució d'obres en l'univers dels continguts digitals
Acabo de llegir per tercer vegada en un més que les plataformes de vídeo gratuït faciliten la distribució dels continguts. No és així. Seria així si jo fos l'únic amb la capacitat de penjar continguts nous a Blip, Vimeo o Youtube.
Les plataformes gratuïtes de vídeo ens dónen la possibilitat de distribuir continguts però no ho faciliten. No és fàcil esdevenir visible. La clau de la nova distribució és la capacitat d'esdevenir visible, de fer-se notori. Certament, amb les eines de les que disposem a dia d'avui, s'han superat molts impediments productius i de distribució però no hem de perdre el món de vista. Han nascut dificultats noves i afirmar que s'ha democratitzat la distribució és molt agoserat.
En aquest univers infinit (quants vídeos o fotografies "nous" es penjen cada minut a la xarxa?) de continguts ens condueix a buscar consell, a buscar guies, a buscar referents que ens ajudin a trobar allò "que ens agrada".
La pregunta que em faig és: Com puc fer arribar allò que creo a algú que sigui un referent pels meus lectors model?
Distribuir avui és possible, no pas fàcil
Les plataformes gratuïtes de vídeo ens dónen la possibilitat de distribuir continguts però no ho faciliten. No és fàcil esdevenir visible. La clau de la nova distribució és la capacitat d'esdevenir visible, de fer-se notori. Certament, amb les eines de les que disposem a dia d'avui, s'han superat molts impediments productius i de distribució però no hem de perdre el món de vista. Han nascut dificultats noves i afirmar que s'ha democratitzat la distribució és molt agoserat.
En aquest univers infinit (quants vídeos o fotografies "nous" es penjen cada minut a la xarxa?) de continguts ens condueix a buscar consell, a buscar guies, a buscar referents que ens ajudin a trobar allò "que ens agrada".
La pregunta que em faig és: Com puc fer arribar allò que creo a algú que sigui un referent pels meus lectors model?
Distribuir avui és possible, no pas fàcil
Etiquetes de comentaris:
Indústria cultural,
univers cultural
Subscriure's a:
Missatges (Atom)