9stabs (9 apunyalades)

Aquest micrometratge neix d'una conversa i una hora i vint minuts de gravació amb la Gaby i l'Omar. La Gaby i l'Omar són dos estudiants mexicans que passen mig any a la Universitat de Vic. Del material gravat encara n'hem d'extreure el muntatge que perseguiem. 9stabs és la meva interpretació del material que vam extreure. L'aproximació fou absolutament tècnica i el resultat narratiu que n'ha sortit és del tot obert. No li dono un significat concret per què no en perseguia cap. És, essent auto-complaent, de final obert. L'aproximació és del tot tècnica per què els elements principals són: 1 situació, 1 localització i una "shotlist" de nou plans diferents a gravar. D'aquí el "9" del títol. La metodología ha estat la de "cine de carrer" que amb el temps es va consolidant. El material usat: Càmera: Canon 550D Objectius: Zenitar 16mm, Canon 50mm (de plàstic), Vivitar 28mm (montura yashica-contax però amb adaptador) Flycam 5500 Un nota curiosa és que el pla en què la Gabi corre de cara a nosaltres, en realitat el vam gravar al revés. Ella corria enrere a poc a poc i la càmera caminava endavant. Reproduint-lo al revés i a càmera una mica lenta aconseguim aquesta sensació que dóna.

Mirall, mirallet... qui dic que sóc?

L'egosurfing és una pràctica molt estesa a la qual no sóc aliè. Sí, m'agrada veure qui dic que sóc bo i seguint el rastre que deixo per les diverses plataformes disponibles a la xarxa. Avui se m'ha ocorregut de fer una cosa que feia mesos que no feia: Crear un núvol de paraules a partir del feed del meu bloc. He utilitzat el Wordle i aquest n'és el resultat:




Ara ve l'estona en què m'ho miro i en trec conclusions. Per què no ho proves amb el teu bloc? O amb un bloc que t'agradi?

Pastanagues i usuaris

Si el contingut és el rei, l'usuari és déu. El seu temps de lleure és el què més desitgem i els continguts atractius són la manera que tenim d'apoderar-nos-en. L'atomització de les audiències i l'obertura, per ínfimes que siguin, de possibilitats per la distribució independent a través de les plataformes de software social han obert un nou escenari de “gold rush” (la febre de l'or).

Un canal de WebTV per a músics

Falten 4 dies per què s'acabi el febrer i encara no tinc clar que la mostra de projecte de webTV que tinc apunt des del novembre vegi la llum. La lliçó que n'extrec d'aquesta experiència és que cal assegurar-se un control absolut sobre qualsevol operació d'sponsoratge que es vulgui emprendre.

Webtv

El meu canal web ja ha complert mig any. Després de crear-lo he millorat molts aspectes de la webtv. De fet, en breu es farà públic un projecte on tots aquests avenços es veuran reflectits. El vídeo és una eina poderosíssima pel màrketing i les empreses cada cop en són més conscients. A pesar de que crec que necessita una posada al dia, aquí us poso el segon canal de webtv que mai he creat.

Llicència per spamejar

Clickes un link i et surten Community Manargers pels ports USB. “Internet” és una autopista sense pintar ni murs jersey plena de conductors sense carnet. Saber conduir no és garantia de res. En qualsevol moment un sonat se't pot tirar a sobre.

Web 2.0

Ara que tanta gent vol ser la primera en dir "ha arribat la web 3.0" em toca preparar una exposició sobre què és la web 2.0. Faig aquest post a mode de "free-writing" per buidar el pap.

L'explosió de la bombolla ".com" (2001) , com sol passar amb les bombolles, es va emportar molts especuladors pel davant però també molts projectes empresarials reals. Només van quedar dempeus els més forts. Amb més forts vull dir: Els més rics i els més bons.

Els supervivents semblaven tenir coses en comú: Serveis Web i audiència activa, altrament anomenada "usuaris". Un concepte clau de l'entorn 2.0 és el de "intel·ligència col·lectiva". Noteu que escric entorn 2.0 i no web 2.0 perquè estic convençut que la "web 3.0" no existirà mai. El què crec que està passant és que l'entorn 2.0 (intel·ligència col·lectiva+audiència activa) ha escapat dels navegadors web per assaltar el món i ara més que una web 3.0, tenim un món 2.0. Aquí caldria sumar-hi l'ubiqüitat dels continguts, la comunicació mòbil, l'ample de banda "universal"... però bé, seria propi d'un altre post.

Així doncs ens trobem que l'eina (Internet, la web) dóna pas a un home nou: L'usuari. L'usuari es diferencia de l'espectador perquè retorna i amplifica els inputs que rep, això crea una gran xarxa de coneixement que ha estat anomenada intel·ligència col·lectiva. L'usuari no només consumeix contingut, en genera. El cas wikipedia n'és l'exemple més clar i vistós, n'és el màxim exponent.

La wikipedia és el màxim exponent d'intel·ligència col·lectiva, consultada per milions (476 milions d'usuaris únics durant el febrer de 2012) d'usuaris i construïda per desenes de milers (85.163 a febrer de 2012). Però altres fenòmens com youtube han revolucionat el vídeo i el periodisme.

A YouTube els minuts duren 60 hores. Sí, ho has llegit bé. Cada minut es penjen 60 hores de vídeo a youtube. Aquí, de nou, l'espectador és el creador de contingut, el difusor, l'opinador... l'espectador ja no està expectant. L'espectador usa i això el converteix en usuari. I el web és la plataforma per on es mou.

L'entorn 2.0 és un conjunt de pràctiques en el sí d'una plataforma. És a dir la web 2.0, com tots els mitjans de comunicació, té un apartat tecnològic i un apartat cultural. Web 2.0 no és només "Internet" ni és només les pràctiques que s'hi duen a terme. Com ja he dit en obrir paràgraf, web 2.0 són un conjunt de practiques i serveis que transcorren a la xarxa.

La web 2.0 és possible gràcies a les bases de dades i el llenguatge que permet generar continguts dinàmics. La universalització de l'ample de banda ha permès fenòmens com, per exemple, youtube. Més enllà de les qüestions tècniques que fan possibles les pràctiques dels usuaris, O'Reilly destaca les principals característiques de tot projecte 2.0:

• Serveis escalables en comptes de paquets tancats de software.
• Control sobre els continguts que s'enriqueixen amb l'activitat de l'usuari.
• Confiar amb els usuaris com a co-desenvolupadors.
• Capacitat de canalitzar i conduir intel·ligència col·lectiva
• Fomentar l'auto-servei.
• Software multi-plataforma.
• Alleugeriment d'interfícies, models de desenvolupament i models de negoci.
  

Per acabar vull definir amb les meves paraules el concepte web 2.0:

La web 2.0 és el conjunt de pràctiques i serveis a la xarxa que han creat la figura de l'espectador actiu: L'usuari. És l'activat de l'usuari i la seva relació amb d'altres usuaris en el sí de diverses plataformes i serveis que crea l'intel·ligència col·lectiva. Per tant, la definició que busco és:  

La web 2.0 és l'entorn de serveis a la xarxa on l'usuari crea, rep, modifica i difon la informació del seu interès.