Pastanagues i usuaris

Si el contingut és el rei, l'usuari és déu. El seu temps de lleure és el què més desitgem i els continguts atractius són la manera que tenim d'apoderar-nos-en. L'atomització de les audiències i l'obertura, per ínfimes que siguin, de possibilitats per la distribució independent a través de les plataformes de software social han obert un nou escenari de “gold rush” (la febre de l'or).

Agafar el pic, la mula, tirar-s'hi de cap i començar a fotre hòsties a la primera pedra que trobem no sembla un bon pla. És clar que l'èxit passa per picar moltíssima pedra però si no piquem amb una mica de criteri... en fi, serem una víctima més de la febre de l'or. (Imatge: boig barbut al mig del riu buscat “pepitas” d'or, sol, allà on cristu va perdre l'espardenya).

Les opcions que tenim d'esdevenir massius utilitzant només el boca a boca als mitjans socials són nul·les. A més que no queda gens clara la viabilitat econòmica de cap projecte d'entreteniment que basi la seva distribució en els mitjans socials.

I l'adsense per vídeo? Hi ha gent que en viu! (ara estic al terra rient, un moment; m'aixeco.) Sí! amb l'adsense podríem pagar el toner de l'impressora... Sent optimistes, què trauràs? 3.5$ per cada 1000 visites? Els esforços per atreure 1000 visites ja valen més si parteixes de zero. 

En termes de mitjans socials i distribució de continguts d'entreteniment, l'exemple de la banda de música m'ha fet reflexionar aquests dies. Ells guanyen la visibilitat per mitjà dels canals socials i la premsa especialitzada. Aquí s'inicia el bucle retro-alimentari de la “fama”. Distribueixen el seu contingut gratuïtament però ho fan amb l'objectiu d'atreure gent allí on monetitzen els seus continguts: Els concerts. És en l'esdeveniment “live”, allí on consumir el seu contingut és una experiència viva. És allí on l'usuari a més de regalar-te el seu temps es posa mà a la cartera.

Estic fent pinzellades, barroeres si voleu, de temes que mereixen reflexió llarga per separat però on vull arribar, per sorprenent que sembli, és a parlar-vos d'un bloc d'horticultura ecològica. Tornem al principi. El contingut és el rei.

“Catiusques” no és un bloc d'un expert. Castiusques és un diari de l'assaig error de dues persones que tenen la il·lusió de fer créixer en la terra allò que es menjaran. És un contingut 100% original i pur. És la narració d'una passió i una experiència real. Si Catiusques aconsegueix arribar a persones que tinguin aquesta inquietud s'iniciarà un diàleg. Una experiència enriquidora. 

En termes “industrials” l'objectiu d'aquesta part del projecte és captar l'atenció i el favor del nostre déu (l'usuari). Res més. I no és pas poc! Amb el temps ja anirem coneixent la Sara i en Josep. Benvinguts a la febre de l'or!