Ara que tanta gent vol ser la primera
en dir "ha arribat la web 3.0" em toca preparar una
exposició sobre què és la web 2.0. Faig aquest post a mode de
"free-writing" per buidar el pap.
L'explosió de la bombolla ".com" (2001) , com sol passar amb les bombolles, es va emportar molts especuladors pel davant però també molts projectes empresarials reals. Només van quedar dempeus els més forts. Amb més forts vull dir: Els més rics i els més bons.
Els supervivents semblaven tenir coses en comú: Serveis Web i audiència activa, altrament anomenada "usuaris". Un concepte clau de l'entorn 2.0 és el de "intel·ligència col·lectiva". Noteu que escric entorn 2.0 i no web 2.0 perquè estic convençut que la "web 3.0" no existirà mai. El què crec que està passant és que l'entorn 2.0 (intel·ligència col·lectiva+audiència activa) ha escapat dels navegadors web per assaltar el món i ara més que una web 3.0, tenim un món 2.0. Aquí caldria sumar-hi l'ubiqüitat dels continguts, la comunicació mòbil, l'ample de banda "universal"... però bé, seria propi d'un altre post.
Així doncs ens trobem que l'eina (Internet, la web) dóna pas a un home nou: L'usuari. L'usuari es diferencia de l'espectador perquè retorna i amplifica els inputs que rep, això crea una gran xarxa de coneixement que ha estat anomenada intel·ligència col·lectiva. L'usuari no només consumeix contingut, en genera. El cas wikipedia n'és l'exemple més clar i vistós, n'és el màxim exponent.
La wikipedia és el màxim exponent d'intel·ligència col·lectiva, consultada per milions (476 milions d'usuaris únics durant el febrer de 2012) d'usuaris i construïda per desenes de milers (85.163 a febrer de 2012). Però altres fenòmens com youtube han revolucionat el vídeo i el periodisme.
A YouTube els minuts duren 60 hores. Sí, ho has llegit bé. Cada minut es penjen 60 hores de vídeo a youtube. Aquí, de nou, l'espectador és el creador de contingut, el difusor, l'opinador... l'espectador ja no està expectant. L'espectador usa i això el converteix en usuari. I el web és la plataforma per on es mou.
L'entorn 2.0 és un conjunt de pràctiques en el sí d'una plataforma. És a dir la web 2.0, com tots els mitjans de comunicació, té un apartat tecnològic i un apartat cultural. Web 2.0 no és només "Internet" ni és només les pràctiques que s'hi duen a terme. Com ja he dit en obrir paràgraf, web 2.0 són un conjunt de practiques i serveis que transcorren a la xarxa.
La web 2.0 és possible gràcies a les bases de dades i el llenguatge que permet generar continguts dinàmics. La universalització de l'ample de banda ha permès fenòmens com, per exemple, youtube. Més enllà de les qüestions tècniques que fan possibles les pràctiques dels usuaris, O'Reilly destaca les principals característiques de tot projecte 2.0:
- Serveis escalables en comptes de paquets tancats de software.
- Control sobre els continguts que s'enriqueixen amb l'activitat de l'usuari.
- Confiar amb els usuaris com a co-desenvolupadors.
- Capacitat de canalitzar i conduir intel·ligència col·lectiva
- Fomentar l'auto-servei.
- Software multi-plataforma.
- Alleugeriment d'interfícies, models de desenvolupament i
models de negoci.
La web 2.0 és el conjunt de pràctiques i serveis a la xarxa que han creat la figura de l'espectador actiu: L'usuari. És l'activat de l'usuari i la seva relació amb d'altres usuaris en el sí de diverses plataformes i serveis que crea l'intel·ligència col·lectiva. Per tant, la definició que busco és:
La web 2.0 és l'entorn de serveis a la xarxa on l'usuari crea, rep, modifica i difon la informació del seu interès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada