dimarts, 10 d’abril de 2012

De la URSS al Facebook via Instagram


Ahir es va fer pública l'adquisició d'Instagram per part de Facebook. Tots sabem què és Instagram, tots hem pecat, darrerament, de dir o pensar “aquesta foto és d'estètica Instagram”. Les imatges amb filters aplicats d'Instagram s'han fet molt populars. Quin és l'origen però d'aquesta estètica, d'aquest look?


La curiositat és un combustible bàsic per a les ments creatives i moltíssims joves nascuts o crescuts en la fotografia digital han descobert les aberracions cromàtiques de l'antiga pel·lícula fotogràfica, el film, disparada a través de determinades càmeres gràcies als filtres d'Instagram. Aquesta curiositat pels orígens d'aquesta estètica ha resultat en una comunitat de persones força actives i, com no, en una empresa que ha fet d'aquest interès el seu mercat: lomography.





L'estètica “instagram” neix a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques de la mà de l'empresa armamentística i d'òptica LOMO. Aquesta empresa (nacionalitzada evidentment) amb base a Leningrad va rebre l'encàrrec de produir una càmera fotogràfica compacta que permetés a tothom fer fotografies sense necessitat de cap coneixement previ. Lomo va prendre com a referent la japonesa Cosina CX-1. Així va néixer la LOMO LC-A.



Podeu llegir aquí com aquesta joia Soviètica va captivar un bon nombre de fotògrafs europeus. La particularitat del seu color i el lleuger desenfocament de les imatges va crear escola donant pas a la Lomographic Society International (LSI). La LOMO LC-A fou un gran èxit comercial. Un munt d'empreses es van posar a fabricar càmeres inspirades en la LOMO. La majoria d'elles, però, estaven fabricades amb materials barats i rudimentaris. Això donà pas a aberracions òptiques i cromàtiques molt particulars. Entre aquestes imitacions trobem la HOLGA. Una càmera nascuda al mateix any que jo però a Hong Kong.



L'empresa Austríaca “Lomographische AG” és la que està traient rèdit i potenciant aquest mercat. En aquesta secció del seu portal trobareu totes les LOMO i descendents que estan tornant a fabricar i vendre. Són realment molt boniques. El capitalisme però no dóna garanties a aquells que creen un mercat i de seguida surten competidors. El que més m'ha cridat l'atenció, i no pas per la curiositat de ser del mateix any que jo, és la HOLGA. Hi ha una gent que està fabricant òptiques de plàstic que es poden utilitzar amb les EOS o les Nikon. Això és flipant.



És cert que tota aquesta gent que ara ven remakes i accessoris basats el la LOMO deu la major part del seu mercat al fenomen Instagram i a la curiositat dels seus usuaris més creatius. És cert que aquesta estètica és un fenomen de masses (a 2012, llegeixi's enorme mercat) i el bilió de dòlars que Facebook ha pagat per ficar-hi grapa així ho confirma. El que no és cert, però és que l'estètica “instagram” sigui banal, esnob i pròpia del capitalisme. En tot cas la banalitat i l'esnobisme propis del capitalisme resideixen en les ments.

L'estetica LOMO va ser rescatada i popularitzada per estudiants austríacs de visita a un país del bloc soviètic. Aquesta estètica ha ressuscitat amb un nou nom "Instagram" per mitjà de fotografies fetes des de l'iphone d'adolescents de classe mitja (allí on la tinguin). Però això no és dolent, al contrari. No oblidem que l'esperit original de LOMO ja era aquest: Acostar l'ofici/afició de la fotografia al gruix de les classes populars. Als països que ens estem quedant sense classe mitja l'iphone no seria un bé propi del “gruix de les classes populars” però tampoc ho era la LOMO que per molt popular que fos no estava pas a l'abast de tothom.

Les fotos de les classes populars són cultura popular i la cultura popular només necessita una cosa per convertir-se en l'art popular: La capacitat de fer sentir coses. Si un adolescent(o algú ja crescudet) amb un iphone o android és capaç de fer sentir coses a qui mira les seves fotos està fent art popular. I jo sóc hooligan de l'art popular.

Enamorat més de l'origen que de l'estètica en sí, he decidit adquirir una òptica de plàstic per la càmera per tal d'experimentar una mica. Tan aviat com m'arribi us ensenyaré què es pot gravar amb un objectiu de plàstic. Que Facebook compra Instagram per un bilió? Doncs em compro un objectiu  per 18 euros. Serà com una HOLGA?

1 comentari:

  1. Vas fer una molt bona inversió! Quan m'ho vas ensenyar, vaig flipar, veure com un objectiu de plàstic pot fer fotos/vídeos tant guapos!

    ResponElimina