Ahir
es va fer pública l'adquisició d'Instagram per part de Facebook.
Tots sabem què és Instagram, tots hem pecat, darrerament, de dir o
pensar “aquesta foto és d'estètica Instagram”. Les imatges amb
filters aplicats d'Instagram s'han fet molt populars. Quin és
l'origen però d'aquesta estètica, d'aquest look?
La
curiositat és un combustible bàsic per a les ments creatives i
moltíssims joves nascuts o crescuts en la fotografia digital han
descobert les aberracions cromàtiques de l'antiga pel·lícula
fotogràfica, el film, disparada a través de determinades càmeres
gràcies als filtres d'Instagram. Aquesta curiositat pels orígens
d'aquesta estètica ha resultat en una comunitat de persones força
actives i, com no, en una empresa que ha fet d'aquest interès el seu
mercat: lomography.
Podeu
llegir aquí
com aquesta joia Soviètica va captivar un bon nombre de fotògrafs
europeus. La
particularitat del seu color i el lleuger desenfocament de les
imatges va crear escola donant pas a la Lomographic
Society International (LSI). La LOMO LC-A fou un gran èxit
comercial. Un munt d'empreses es van posar a fabricar càmeres
inspirades en la LOMO. La majoria d'elles, però, estaven fabricades
amb materials barats i rudimentaris. Això donà pas a aberracions
òptiques i cromàtiques molt
particulars. Entre aquestes imitacions trobem la HOLGA.
Una càmera nascuda al mateix
any que jo però a Hong Kong.
L'empresa
Austríaca “Lomographische
AG” és la que està traient rèdit i potenciant aquest mercat.
En aquesta
secció del seu portal trobareu totes les LOMO i descendents que
estan tornant a fabricar i vendre. Són realment molt boniques. El
capitalisme però no dóna garanties a aquells que creen un mercat i
de seguida surten competidors. El que més m'ha cridat l'atenció, i
no pas per la curiositat de ser del mateix any que jo, és la HOLGA.
Hi ha una gent
que està fabricant òptiques de plàstic que es
poden utilitzar amb les EOS o les Nikon. Això és flipant.
És
cert que tota aquesta gent que ara ven remakes i accessoris basats el
la LOMO deu la major part del seu mercat al fenomen Instagram i a la
curiositat dels seus usuaris més creatius. És cert que aquesta
estètica és un fenomen de masses (a 2012, llegeixi's enorme mercat)
i el bilió de dòlars que Facebook ha pagat per ficar-hi grapa així
ho confirma. El que no és cert, però és que l'estètica
“instagram” sigui banal, esnob i pròpia del capitalisme. En tot cas la banalitat i l'esnobisme propis del capitalisme resideixen en les ments.
L'estetica LOMO va ser rescatada i popularitzada per estudiants austríacs
de visita a un país del bloc soviètic. Aquesta estètica ha ressuscitat amb un nou nom "Instagram" per mitjà de fotografies fetes des de l'iphone d'adolescents de
classe mitja (allí on la tinguin). Però això no és dolent, al contrari. No oblidem que l'esperit original de LOMO ja era aquest: Acostar
l'ofici/afició de la fotografia al gruix de les classes populars.
Als països que ens estem quedant sense classe mitja l'iphone no
seria un bé propi del “gruix de les classes populars” però
tampoc ho era la LOMO que per molt popular que fos no estava pas a l'abast de tothom.
Les
fotos de les classes populars són cultura popular i la cultura
popular només necessita una cosa per convertir-se en l'art popular:
La capacitat de fer sentir coses. Si un adolescent(o algú ja
crescudet) amb un iphone o android és capaç de fer sentir coses
a qui mira les seves fotos està fent art popular. I jo sóc hooligan de l'art popular.
Enamorat
més de l'origen que de l'estètica en sí, he decidit adquirir una
òptica de plàstic per la càmera per tal d'experimentar una mica. Tan aviat com m'arribi us
ensenyaré què es pot gravar amb un objectiu de plàstic. Que Facebook compra Instagram per un bilió? Doncs em compro un objectiu per 18 euros. Serà com una HOLGA?