The Corner . Una visió semiòtica sobre "una narració real"

A continuació enganxo gran part del treball sobre la mini sèrie "The Corner" que ens va permetre fer en Gerard Coll. La lectura en format bloc és incòmode. Si algú hi està interessat deixeu-me un comentari i us el faré arribar en pdf sense cap problema. Jo ja n'he tret tot el que en podia treure: He disfrutat molt fent-lo. Hi falten les parts del Nacho Doncel i de la Lorena Ruiz, companya de fatigues durant aquest segon semestre del curs 2010/2011.

Presentació

Hem escollit The Corner perquè és una narració sobre uns fets i unes realitats molt concretes però, creiem, que en el fons representa la pena que pesa sobre els barris populars majoritàriament afroamericans de les grans ciutats dels Estats Units d'Amèrica.

The Corner té molts nivells de significat. No és un pamflet. No és una lliçó de l'autor al lector. La narració de The Corner es consumeix com una exposició “objectiva” dels fets. Ens encurioseix saber, desgranar, identificar com es construeix aquesta narració. Com s'aconsegueix que “una colla de negres traficants i/o drogoaddictes” esdevinguin víctimes. Ens interessa veure quines estratègies s'utilitzen per personificar en una cantonada d'una ciutat d'un país i una família del mateix barri, el problema de gran part d'una classe social.

Volem analitzar com The Corner ens ajuda a entendre com l'exclusió social, l'atur, la precarietat, la manca d'oportunitats, la drogodependència són un conjunt de problemes que recauen sobre un grup social molt concret. The Corner no busca culpables. The Corner ens mostra les víctimes d'un problemàtica. The Corner ni tan sols busca mostrar els orígens d'aquesta problemàtica. Sols ens mostra una cantonada i uns individus que en realitat representen moltes ciutats del món on una determinada classe social és protagonista, víctima i culpable d'un problema que no l'enriqueix a ella: La droga.

 

Descripció del corpus textual

The Corner és una mini-sèrie basada en el llibre de David Simon i Ed Burns “The Corner: A Year in the Life of an Inner-City Neighborhood” (La cantonada: Un any en la vida d'un barri de ciutat). La mini-sèrie, però, fou adaptada pel mateix David Simon amb la col·laboració de David Mills. The Corner és un drama basat en fets i persones reals ambientat als barris pobres de l'oest de Baltimore i està dirigida pel director afroamericà Charles S. Dutton nascut a la mateixa ciutat però en un barri de l'est.

Baltimore és un dels ports més importants dels Estats Units¹ situat a 300 quilòmetres al sud-oest de Nova York. El context socio-econòmic del drama és un barri pobre on la droga, l'atur, la no escolarització dels i les joves i l'exclusió social són la constant dominant. Aquesta sèrie tracta la tragèdia social de la War On Drugs².

La sèrie és un homenatge a una cantonada qualsevol³ d'un barri afroamericà qualsevol. La sèrie ens mostra la vida d'una família treballadora totalment des-estructurada a causa de la droga. Gary i Fran eren dos afroamericans de “classe mitja”. Fran va caure en l'addicció a la cocaïna. Això va suposar la ruptura del matrimoni. Poc després, el petit negoci d'en Gary s'ensorraria i ell cauria en l'addició a la droga. En Gary i la Fran tenen dos fills. DeAndre que és el gran té quinze anys i és un corner-boy⁴: Un noi normal, intel·ligent però envoltat d'un entorn hostil. El jove arribarà a una cruïlla de la vida en saber que Tareeka (una noia amb qui té una relació informal) està embarassada. El noi haurà d'escollir si buscar (i trobar!) una feina per un sou ínfim i unes condicions laborals precàries o continuar al carrer venent droga corrent el risc d'acabar mort o a la presó. Gary lluita per trobar una feina però el desànim i la frustració de no trobar-la el condueixen de nou, sempre, a la droga. Fran intenta desintoxicar-se. Els múltiples flashbacks que trobem durant la sèrie ens ajuden a veure el declivi de la família McCullogh. S'estableix un clar paral·lelisme entre el declivi del barri popular Fayette i Monroe i el de la família afroamericana. Aquesta mateixa tragèdia es repeteix a Los Angeles (n'és el cas més extrem), Chigago, Detroit i Nova York (entre d'altres).

És a dir, la família McCullogh és una icona de la classe treballadora afroamericana que després de molts anys de lluita per ser considerats i tractats com qualsevol altre treballador nord-americà van veure com la cocaïna en roca (“crack”) inundava els seus barris. Això va provocar que desapareguessin el miratge de prosperitat econòmica i les reivindicacions dels Panteres Negres per deixar pas a l'exclusió social i a Bloods i Crips⁵.

David Simon era periodista al Baltimore Sun i Ed Burns és ex-agent de la policia de Baltimore. Charles S. Dutton, com ja hem comentat, és un afroamericà fill de les classes populars nascut a B-more (així en diuen amb l'argot del carrer) mateix. Aquesta particular combinació de visions i experiències respecte el tema de la droga a la ciutat de Baltimore, i per extensió als EUA, dóna peu a una visió extremadament natural i esfereidorament crua.

Creiem que The Corner és una metàfora, una icona, un resum, una narració que descriu la situació en la que viu una part enorme de la classe treballadora afroamericana de l'àmbit metropolità als Estats Units d'Amèrica. The Corner demostra que els afroamericans dels barris pobres de les grans ciutats són la principal víctima del drama de la droga.

Utilitzarem dos mites recurrents en l'obra: La Cantonada, DeAndre .

La cantonada: “Sóc Charles S. Dutton, l'estiu passat vaig tornar aquí a Baltimore , Maryland, per filmar una història sobre la vida a la cantonada. Vaig créixer i criar-me en una cantonada com aquesta, no gaire lluny d'aquí. Una cantonada com milers d'altres arreu del país. Si vols que et vegin, aquest és el lloc, per molts és el centre d'informació del barri. Si vols saber qui té droga bona, a qui van matar ahir la nit? Per què ho van fer? Qui ho va fer? Vens aquí. La contradicció és que per una banda, a la cantonada és on hi ha la vida. On hi ha l'energia dels éssers humans que volen sobreviure un dia més. Però també és un lloc de mort. Ja sigui per la mort lenta de l'addició o la immediata de les bales. Quan corria per les cantonades era una època violenta però fa 30 anys Maryland només tenia 5 grans presons. A dia d'avui, n'hi ha 28 i se'n estant projectant més però les cantonades no han marxat enlloc. Hi ha 100 mercats de la droga a l'aire lliure a Baltimore. Milers als Estats Units, s'ho vulgui creure o no la resta del país. Aquest film mostra la història real d'homes, dones i nens viuen al mig del desordre del negoci de la droga. Les seves veus no s'acostumen a sentir”. Així comença The Corner.

SIGNIFICANT: La Cantonada entre els carrers West Fayette i North Monroe.	SIGNIFICAT: Lloc on es troben persones.
SIGNE DENOTATIU/SIGNIFICANT CONNOTATIU: La Cantonada és el lloc on tradicionalment transcorre la vida social d'aquest barri		SIGNIFICAT CONNOTATIU: El què passa en aquesta cantonada és el què li passa a la gent d'aquest barri.
SIGNE CONNOTATIU/ MITE: El què li passa a la gent d'aquest barri és el què li passa a gran part de les classes populars de la comunitat afroamericana. És a dir, el mite de la cantonada entre West Fayette i North Monroe evoca a pensar en tots els barris populars negres de totes les grans ciutats nord-americanes.

DeAndre: És un jove de quinze anys fill de pares treballadors caiguts en desgràcia i, avui, drogodependents. DeAndre és un noi de les cantonades. No té a ningú que vetlli per ell tret dels seus amics. Ven droga en una cantonada del barri amb ells. Ha tingut les primeres experiències amb la policia i els centres de menors. Quan descobreix que tindrà un fill, lluita per sortir de les cantonades i intenta buscar feina. Enlloc li en donen. Finalment en troba en un restaurant de menjar ràpid. És una feina precària i mal pagada. Se'n cansa i plega. Fa més diners en una nit a la cantonada que en una setmana a la feina. Amb el naixement del seu fill, DeAndre, torna a provar de deixar les cantonades ja que no vol que el seu fill creixi amb el pare entre-reixes. Busca feina però no en troba. Es desespera i , a desgrat de la mare del seu fill, torna a la cantonada. A més la frustració el condueix prendre cocaïna. En una redada policial DeAndre és detingut amb una quantitat notable de droga junt amb dos dels seus amics.

SIGNIFICANT: DeAndre és un jove que trafica amb drogues, en pren i no treballa. No és capaç de superar les traves de l'exclusió social.	SIGNIFICAT: Els joves d'aquest barri viuen amb normalitat el negoci de la droga i els és més natural que el “mercat laboral” o la societat “blanca”.
SIGNE DENOTATIU/SIGNIFICANT CONNOTATIU: DeAndre és un jove que viu amb normalitat el negoci de la droga però té seriosos problemes per integrar-se en la societat “blanca”; en el mercat laboral.		SIGNIFICAT CONNOTATIU: Els joves d'aquest barri viuen amb normalitat el negoci de la droga i en participen. En canvi tenen seriosos problemes per integrar-se en la societat.
SIGNE CONNOTATIU/ MITE: Els fills de les classes populars afroamericanes es veuen obligats a tractar amb el negoci de les drogues des de molt petits. L'han d'esquivar, fugir-ne, vendre-la o consumir-la però no poden viure sense tenir-la en compte. És inherent a la seva existència

DeAndre esdevé un mite i passa a representar l'adolescent afroamericà de barri pobre de ciutat. En ell veiem totes les penes, defectes i dificultats que tenen milions de joves com ell. En ell veiem les expectatives de la joventut del proletariat nord-americà i en el passeig per la línia del subproletariat que es veuen obligats a fer des de la pre-adolescència. La personalització de DeAndre ens permet imaginar-nos el drama de tot una classe social.

1.3 La narrativa, l'estructura del sentit

Els quadres semiòtics de The Corner són els següents:

En aquest quadre de valors de la sèrie The Corner hem marcat l'actoralització de cada valor en verd. Per nosaltres The Corner contraposa els valors del treball (concretament la falta d'aquest) i el de la droga ja en sigui el consum o la venda.

El Pla Narratiu Base de The Corner és la relació entre la Droga i la gent del barri. Com la gent del barri s'enfronta a aquesta és el Pla narratiu base i com cadascú d'ells, per separat, ho afronta i encaixa els actes dels del seu costat són plans narratius complementaris. Així doncs, podríem dir que el Pla Narratiu Base seria la Droga contra les classes populars (o a l'inversa), en canvi, el periple de Gary seria un Pla Narratiu complementari, així com “el viatge de Boo”.

En Gary viatja entre els valors oposats del treball i la droga passant de ser un obrer a un yonki abans d'inciar la narració (ho coneixem a través dels flashbacks) i el seu periple és per refer aquest camí a l'inrevés: Lluita per viatja de la drogodependència al treball.

En el cas d'en Boo (amic d'en DeAndre) és un jove que fa un viatge entre els valors de vendre droga i comprar-la. El noi s'aparta dels seus amics venedors de droga i cau en el consum. Mor abatut a trets. El seu PN incideix en el de DeAndre ja que la mort de Boo marca la separació del grup d'amics i això contribueix a la caiguda en la droga de DeAndre.

L'enunciatari són les classes populars nord-americanes. The Corner és un crit a les seves consciències a prendre partit en aquesta tragèdia nacional dels Estats Units. Com ja hem dit l'enunciador no busca culpables (Que no vol dir que no existeixin i molt menys que l'autor no els conegui) sinó que intenta mostrar com la població a qui molts cops s'acusa de ser la culpable de la Guerra de la Droga, en realitat n'és la principal víctima.

L'enunciador són persones que coneixen el món i les conseqüències de la droga però que se'n han mantingut al marge. Un periodista, un ex-policia i un afroamericà són les persones que disposen les estratègies que ens han d'ajudar a comprendre una sèrie de valors.

A continuació adjuntem el quadre semiòtic amb el que hem treballat inicialment:

Finalment, l'hem descartat perquè s'avé amb l'esquema de la Guerra de la Droga però no amb The Corner. En aquest esquema es contemplen culpables (els mateixos autors així ho reflexaran en una sèrie de llarga durada que van produir després de The Corner. La sèrie consta de 5 temporades i es diu The Wire). L'esquema serviria per explicar part de The Wire però no The Corner.

NOSALTRES i ELLS, ELLS i NOSALTRES. QUI ÉS QUI AQUÍ?

«[...] son los americanos que sobran. La economía irá dando tumbos sin ellos., y sin cualquiera que considere sinceramente su desesperación. Antiguos trabajadores y de los astilleros, camellos y drogadictos, más un ejercito de jóvenes contratados para perseguir y encerrar a estos últimos, putas y puteros más una legión de hombres contratados para recoger a las putas y coaccionar a los puteros..., todos ellos son considerados prescindibles e incompatibles con el modelo económico del Nuevo Milenio, que desde hace tiempo los declaró irrelevantes »⁶

The Corner tracta dels exclosos pel capitalisme als Estats Units d'Amèrica. Un massa de persones que es veu irremeiablement arrossegada a formar part de la Guerra de la droga. Tan és en quin bàndol o rol. Dins d'aquest context hi ha diversos nosaltres i ells. El principal nosaltres i ells és el dels “taxpayers”⁷ i els “players”. Els “taxpayers” són els ciutadans, els no-exclosos, els que tenen una feina remunerada o un negoci propi. Els players ja siguin “players” o “dope fiends”⁸ són aquelles persones que viuen en contacte amb la droga. Juntament amb els milers de joves i no tan joves que donen gruix als departaments de policia de les diverses ciutats nord-americanes.

El primer nosaltres-ells que ens presenta la trama és el dels “dealers” per una banda i els “junkies” per l'altra. Els primers viuen dels segons però els desprecien profundament. Amb tot, la majoria de venedors, però, coneixen l'altre “bàndol” perfectament. En el cas de DeAndre, tan el seu pare com la seva mare són drogodependents. En el cas de Boo (l'amic de DeAndre) , de mica en mica, deixarà de freqüentar la cantonada per vendre i començarà a comprar. Finalment es convertirà en drogodependent i serà rebutjat pels seus amics. La seva posterior mort (a causa d'un deute) provocarà la fractura del grup d'amics de DeAndre.

Els taxpayers hi “apareixen” de tres maneres. La forma que prenen és la del germà de la mare de DeAndre que la visita en el tercer episodi The Fran's Blues. És un jove afroamericà amb estudis mitjans que té una feina remunerada. Empeny a la seva germana a lluitar per sortir de la droga. La segona forma que prenen els taxpayers és en forma d'empleadors. Tan Gary com DeAndre intenten abandonar la droga per mitja d'inserir-se al mercat laboral. Els taxpayers són aquells que els ofereixen treballs precaris i mal remunerats. DeAndre els abandonarà per retornar al “fast-money” de la cantonada i Gary en serà despatxat per “necessitats de la producció”. Al meu entendre, el tercer grup de taxpayers que “apareixen” a The Corner som nosaltres els espectadors.

Com ja hem comentat, potser ja massa vegades, The Corner versa de l'exclusió social als barris treballadors negres dels Estats Units que alhora són el camp de batalla de la Guerra de la Droga. També hem assenyalat que The Corner pren forma de fals documental. The Corner va ser emesa l'any 2000 per la cadena nord-americana de pagament HBO⁹. Aquesta forma de fals documental és una forma d'interpel·lar directament l'espectador. És evident que els “dope boys”¹⁰ no tenen contractada la televisió per cable de pagament. En resum, el lector model de la sèrie és un taxpayer amb estudis mitjans o superiors. Per tant, l'obra també crea un nosaltres amb els espectadors i ens situa a la banda dels citizens, els taxpayers.

Pel què fa a personatges intermitjos, ja hem mencionat els viratges de DeAndre o Gary intentant abandonar el nosaltres “els de les drogues” per passar a formar part de l'ells dels “ciutadans”. També hem explicat com Boo passa dels venedors als consumidors. Hi ha un cas interessant que és el del “yonki” anomenat Blue que accedeix a parlar d'art als nens del centre de dia de la senyoreta Thompson a petició d'ella mateixa. Aquesta és la font d'esperança a la que s'aferrarà per sortir d'aquest món. Tots els casos són colpidors i interessants però aprofundirem amb el que encara no hem mencionat : El cas de Fran. La mare de DeAndre que lluitarà contra la seva drogodependència i contra el rebuig d'un mercat laboral que la té estigmatitzada i la rebutja. També troba dificultats per part de la institució pública que l'acollirà. Fins i tot, el seu germà “taxpayer” la rebutja i li recorda (i es recorda a ell mateix) que el nosaltres al que pertany ell (el dels ciutadans) s'avergonyeix i rebutja l'ells que representen la gent del món de la droga. Un cop superat aquest escull, Fran s'enamora d'un noi en les trobades que fan els ex-drogodependents. El noi se'n va a viure amb ella. Poc temps després el noi recau en les drogues. És en aquest moment que Fran pren consciència que ella ja no és d'aquest nosaltres i per primer cop es converteix en una “d'ells”. Fran actua com una taxpayer. L'expulsa de casa seu, no en vol saber res. Alhora, Fran pren consciència que els seu entorn està format per “ells” (els players) i decideix llogar una casa fora del seu barri per allunyar-se, separar-se, rebutjar “aquest món”.

Finalment i a manera de resum pel què fa a nosaltres/ells volem reafirmar-nos en la postura que el principal nosaltres/ells que hi ha en la sèrie és el de players/taxpayers i que gran part del paper de taxpayers el protagonitzen els espectadors. Amb aquest exercici d'interpel·lar directament l'espectador que alhora és una part del món possible que se'ns narra, la vocació de denúncia de la sèrie es veu altament satisfeta.

EL PES DEL PODER

El poder de les classes dominants es manifesta (de totes les maneres possibles) i cau amb força sobre els barris treballadors negres dels Estats Units d'Amèrica. Exclusió i prohibició, separació i rebuig, veritat i falsedat i, molt molt, discurs. Sobretot discurs. Perquè i a pesar de com el sistema econòmic situa a totes aquestes persones en aquesta miserable situació, el discurs del sistema, de les classes dominants, els domina el pensament. “All for the cash ” és una màxima que tothom respecta i ningú discuteix. La primera escena de la sèrie The Wire, que com ja hem repetit és un aprofundiment i desenvolupament de la mateixa temàtica i autor que la mini-sèrie que tractem en aquest treball, és molt aclaridora en aquest sentit. En cap cas els exclosos discuteixen l'ordre de les coses. El discurs del poder és totalment vàlid per ells. La repressió cau en forma de presó i mort als carrers circumdants a la cantonada de West Fayette Street amb North Monroe però el que realment genera la història, el drama es situa en la sistematització del destí de tota persona resident en aquest entorn. Tota persona nascuda allí o en qualsevol dels llocs dels que representa, està condemnada a entrar en el “Game” de la droga. Vendrà? Consumirà? Acabarà l'institut i serà oficial de policia?

També en aquest cas el pal de paller de les relacions de poder és l'economia. En la sèrie no s'aborda directament aquesta qüestió i, per tant, hi passarem de puntetes. És evident que la manca recursos econòmics és el que condueix a tot aquest grup social a participar del món de la droga. Ja sigui venent-la per subsistir o comprant-la per evadir-se de la trista realitat. Amb tot no volem obviar un fenomen que s'està donant als Estats Units que són les Correctional Enterprises. Empreses instal·lades en centres penitenciaris. La ironia rau en el fet que un cop a presó sí que sigui fàcil per un jove afroamericà trobar un lloc de treball, encara que sigui en situació d'esclavatge remunerat. Un exemple d'això a l'estat de Maryland on es situa l'acció de la nostra sèrie: Maryland Correctional Enterprises

Quins són els mecanismes que fan que un noi afroamericà com DeAndre nascut en un determinat barri de Baltimore tingui tan elevades possibilitats d'acabar participant del món de la droga? El Biopoder de Foucault ens dóna moltes i moltes respostes.

En el cas del nostre món possible el “fer viure i deixar morir” del “nou” biopoder té uns efectes desastrosos i ben identificables en els nostres protagonistes que, recordem, són una icona de les classes populars afroamericanes urbanes. Per quin saber, per quina veritat el germà petit de DeAndre està condemnat a seguir els passos del seu pare o del seu germà? Què fa que sigui normal anar a comprar cocaïna als barris negres? Per quin mecanisme un noiet de 12 anys fa de guaita en una cantonada, als 14 entrega “vials”¹¹ i recull diners, als 16 és cap de cantonada i als 18 és mort, pres o , si està de sort, fora del jocs o , si es un dels poquíssims “escollits pel destí” vivint l'american dream? Per quin motiu un jove accepta aquest “destí”?

La des-estructuració familiar, la maternitat juvenil, l'analfabetisme, el sida, l'homicidi, el robatori, la presó. Com regula la demografia d'un tots aquests elements? I d'una ciutat? I d'un estat? I dels Estats Units? Quina és l'esperança de vida en aquests barris?

En la sèrie The Corner trobem rastres de biopoder i de poder sobirà i és la convivència d'aquestes dues formes de poder que obre grans interrogants. En certa manera, la repressió directa que exerceix la policia sembla ridícula. Cada any centenars de nens dels barris pobres de Baltimore fan 12 anys. Quin sentit té l'exercici del poder sobirà tancant-los si els nens que faran els dotze anys l'any vinent ocuparan el seu lloc? Té sentit si ho llegim en clau de legitimitat del poder. És a dir, reprimint els nois de les cantonades els que ostenten el poder polític legitimen la seva posició a ulls dels “taxpayers” però és evident que aquesta repressió no soluciona “el problema de la droga”. No el soluciona perquè el “problema de la droga” no és un problema sinó una solució en forma de biopoder. Una solució a un problema que és tenir centenars de milers de persones excloses del mercat laboral. El problema de la droga és un problema quan afecta als “taxpayers” que veuen alterada la seva normalitat per l'acció dels “players”. És en aquest moment que cal treure del bagul del poder la repressió directa i física. Però no per solucionar el problema de la droga sinó per solucionar el problema que suposa l'alteració de la pacífica normalitat dels “ciutadans”. En la nostra sèrie doncs, l'ús del poder sobirà obeeix a un objectiu legitimador i de construcció d'un “nosaltres els ciutadans” més que a un objectiu d'acabar amb una situació a través d'exercir la força.

El racisme que descriu Foucault és exactament el que es viu en la nostra sèrie. Primerament es construeix un ells i s'enforteix a través dels mecanismes de biopoder i finalment s'aprofita aquest “ells” per construïr el nosaltres.

L'autèntica repressió, l'autèntica submissió l'autèntic poder al que estan sotmesos és un biopoder: Una sèrie de circumstàncies “normals”, inherents a la seva existència: La droga, la ignorància, viure en els project buildings¹², la sida, la maternitat juvenil, la des-estructuració familiar, la manca d'homes adults. Aquesta sèrie d'elements no són casuals. Són una conseqüència directa de l'arribada de la cocaïna en pedra (crack) als barris negres. Cal tenir en compte que aquest element es va introduir als anys 80¹³ moment en que es va iniciar el declivi del partit marxista-leninista Black Panthers Party. La droga ja feia anys que assetjava els barris però el baix cost de la cocaïna en pedra la va convertir en la droga dels pobres.

Potser és agosarat afirmar el següent però el cert és que en el món possible de The Corner no hi ha adults cultes, sans, amb esperit combatiu i en edat militar pels carrers dels barris on habiten els afroamericans exclosos al carrer. Un èxit indiscutible de l'exercici del biopoder.

CONCLUSIONS

Ha estat una experiència formidable passejar per la selva de The Corner amb les indicacions de viatgers tan il·lustres i viatjats com Barthes, Greimas, Eco i Foucault. El principal coneixement que ens endurem d'aquest treball és que cap text comença en la seva primera paraula o fotograma ni acaba amb la contraportada o l'aparició dels crèdits. El món possible que neix en cada narració no apareix del no res ni se'n va amb el vent.

Tota narració s'emmarca en el sí d'una cultura i alhora contribueix en fer-la créixer. La cultura no té fi. Tota narració, per força, es relaciona amb d'altres narracions que, alhora, es relacionen amb d'altres i així de manera infinita generant un tot. Una veritat que és nostra i que ens permet entendre les “noves” narracions que apareixen.

Entenem The Corner, ens passegem pel seu interior. Però resulta que com més coneixement tenim de la sub-cultura en la que s'ubica més apassionant es torna el seu significat. Un significat que li donàvem i donem nosaltres com a lectors però que ha crescut al mateix ritme que creixia el nostre conaixement de la cultura més propera a l'obra. Amb el mapa d'intertextualitat queda gràficament plasmat, sí. Però no prou. L'experiència de mirar l'episodi The Fran's Blues aquest diumenge i compar-la amb la que ens va proporcionar el primer cop és una constatació d'alguns dels plantejaments d'Eco. Alhora ens fa plantejar el fet que és l'absorció de cultura a la que es refereix un narració o en la que s'inspira o la provoca ens permet apropar-nos a ser el lector model. Un lector capaç de gaudir del passeig per la selva que un autor-lector disposat a compartir la seva visió de la cultura que compartim va disposar en forma de narració.

Sovint en aquest treball ens hem trobat referint-nos a The Wire. Estem del tot convençuts que si haguéssim fet el treball de The Wire hauríem fet constants referències a The Corner. Són dues selves que guarden una relació molt i molt estreta. Ja ho vam explicar en el mapa de la intertextualitat i en l'introducció.

Recórrer aquesta selva una i altra vegada amb diferents indicacions cada cop ha estat com visitar una ciutat amb guies diferents. És la mateixa, és enorme, però passeges per indrets diferents. O no, potser et passeges pels mateixos carrers però et fa fixar en coses noves.

Sí perquè a diferència i semblança d'Eco no ens hem passejat per un bosc. Ens hem passejat per una selva, una jungla d'asfalt. A més, hi hem estat, com diem, amb guies diferents. Greimas ens feia fixar amb quins valors governàvem aquest món, qui hi vivia, què hi feia. Eco ens explicava que en realitat en aquell món només hi sortia el sol quan nosaltres acceptàvem creure'ns una sèrie d'indicacions que una persona, que Barthes ens volia fer dubtar de dir-li autor, ens havia deixat allà perquè remenéssim tan com el nostre equipatge cultural ens permetés. Barthes no només ens volia despistar assegurant-nos que The Corner no era culpa de David Simon sinó de la prolongada exposició a l'entorn que havia patit el senyor. Barthes ens va ajudar a descobrir que la cantonada de West Fayette Street amb North Monroe en realitat eren tots els barris negres de les ciutats americanes. Barthes ens va ajudar a veure que el declivi de la família McCullough en realitat era la caiguda en desgràcia de tot una classe social. Barthes va ser el guia de la selva que ens va ensenyar que DeAndre no només era ell, en realitat posava cara a milions de joves nord-americans que ara mateix estan en una cantonada venent heroïna, èxtasi, “crack” o coca en pols.

Foucault ens ha fet enrabiar. Ens ha fet veure els resultats d'allò que ell anomena biopoder i que resulta que a The Corner té un pes d'una cruesa emmudidora.

The Corner no és una rabieta. No és una producció enrabiada. No és, de fet, i vist ara amb el bagatge que ens ha proporcionat aquest treball, ni una denúncia. És una constatació. Són els nostres valors els que ho converteixen en una denúncia. Aquest punt ens fa tornar a Eco: Al tractar-se d'una narració fictícia altament realista ens ajuda a veure com construïm la realitat també a través de les narracions de ficció. Perquè no ho oblidem: The Corner és una narració fictícia basada en persones reals que tracta problemàtiques reals del món real. Visitem el món possible de The Corner seguint com bonament podem les indicacions que algú ens ha deixat “allà” dins. Però resulta que un cop veiem els crèdits del darrer episodi, ens “passegem” per Baltimore seguint aquestes mateixes indicacions amb la diferència que ens trobem al món real.

Una reflexió que se'ns fa inevitable és que havent pres consciència de la profunditat cultural que implica una narració, ens sorprèn o almenys ens fa reflexionar sobre la lleugeresa amb la que constantment consumim narracions. Amb la lleugeresa que prenem consciència del món social, la cultura que ens envolta. Definitivament tornem a una idea que ens va explicar la Carolina Campalans a Història de la Comunicació: La història és un conjunt de relats. Avui ja l'entenem millor. L'entenem millor i la fem extensible fins a la primera lectura que vam fer en aquest curs: El món, la realitat és un conjunt de relats. Un conjunt de relats que relaten el conjunt de relats que ens ajuden a entendre'ns.

En aquest sentit, The Corner és un relat, una narració que per estrany que sembli parla dels exclosos per les dinàmiques “del modelo económico del Nuevo Milenio”. I si hi aprofundim podem veure els rastres de les estratègies i pràctiques exercides per les classes dominants per continuar ostentant la seva posició privilegiada.

Fins aquí el treball referent a aquest producte de la indústria cultural nord-americana.

Ho havíem dit oi? The Corner és un producte de Time Warner Inc. (NYSE:TWX).

1Enciclopedia Catalana [en línia]. Barcelona: Digec S.A.

<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0007146&BATE=Baltimore>[Consulta: 27/03/2011]

2El President nord-americà Richard Nixon va utilitzar aquest terme per primer cop el juny de 1971 al mateix temps que qualitficava “la droga” com l'enemic número 1 de l'estat. La mateixa administració Nixon crearia la DEA dos anys després: 1973.

3West Fayette Street amb North Monroe Street, Baltimore.

4És un terme molt extès en la cultura negra nord-americana. Els corner-boys són “els nois de la cantonada”. Es consideren a sí mateixos soldats del carrer i comencen fent d'espietes o missatgers als 11 o 12 anys. Si sobreviuen o no són detinguts ascendeixen jerarquicament.

5Bloods i Crips són dues bandes rivals que es troben a les grans ciutats nord-americanes. Viuen del tràfic de drogues i són la causa de l'alta mortalitat juvenil.

6SIMON DAVID “Introducción” A: VV.AA. The Wire 10 dosis de la mejor serie de la televisión Madrid: Errata naturae, 2010. 978-84-937889-1-9

7És un terme molt utilitzat als Estats Units per referir-se als ciutadans. Els “pagadors d'impostos”. La gent “normal”.

8Players és com s'auto-anomenen els joves que participen en el “Game” (joc (negoci)) de la droga. “Dope Fiends o junkies” són els drogodependents.

9HBO és una filial de Time Warner Inc. Dedicada a l'entreteniment televisiu de qualitat. És una productora i un canal de pagament d'àmbit nacional nord-americà.

10Els nois de la droga. El Raper nord-americà de Los Angeles “The Game” té un single amb aquest mateix nom.

11Als EUA la cocaïna i l'heroïna es distribueix en potets cilíndrics de plàstic anomenats vials. Són uns potets similars però més petits als que s'utilitzen per guardar les mines de llapis.

12Similars als habitatges de protecció oficial que coneixem a Europa.

13THE UNITED STATES DEPARTMENT OF JUSTICE: NATIONAL DRUG INTELLIGENCE CENTER [en línia] http://www.justice.gov/ndic/pubs3/3978/index.htm#What [última consulta 30 de maig de 2011]