dilluns, 21 de novembre del 2011

Les Cartes de Syd Field

Estic apunt d'acabar-me "Screenplay: The foundations ofscreenwriting" de Syd Field. M'està agradant molt. No puc dir que més que el de Robert Mckee però sí que m'agrada molt. El llibre inclou un munt de conceptes i convencions útils per explicar històries. M'aventuro a dir que el "main concept" del llibre és que un guió és "un tot" format per parts. Aquest tot té un plantejament, una confrontació i un desenllaç , a l'hora, aquestes 3 parts també són un tot amb el seu propi principi, nus i final. Aquest tot avança cap una direcció: Va del principi al final.



Syd Field ens proposa un mètode senzill per ajudar a construir la trama de la nostra història. Syd Field creu en l'estructura de 3 actes i defensa que cadascú dels actes està construït sobre una lògica de plantejament, nus i desenllaç. Així doncs, ens proposa que agafem 3 pilots de 5 cartes cada un per descriure què succeeix en l'acte I de la nostra trama. Aquesta descripció pot respondre a una escena o a una seqüència, en aquest punt tan és. La carta ha d'incloure quelcom que passa. Per exemple, Carta1: en Pau es desperta ressacós amb la roba posada. (és una escena això? una seqüència? ara mateix tan se'ns en fot: Ara mateix no estem escrivint el guió, estem creant la trama que ens permetrà escriure'l.) Carta2: en Pau es troba la seva veïna esnob a l'ascensor. Carta3: en Pau es veu reflectit a la finestra del metro i decideix que ha de canviar.
Segons Syd Field amb 15 cartes hem de poder escriure el plantejament (1er Acte) de la nostre guió. Si en tenim més de quinze estarem donant massa informació si en tenim menys d'11 la nostra trama no avançarà amb prou ritme, serà insípida. Pel segon acte hem d'utilitzar 15 cartes fins al “mid point” o “crisis/reversal” i 15 més després d'aquest. Finalment hem d'utilitzar 15 cartes pel desenllaç.



Aquest sistema de cartes/targetes no serveix per escriure el guió, serveix per començar a escriure el guió sabent què vols escriure.

divendres, 8 de juliol del 2011

The Corner . Una visió semiòtica sobre "una narració real"

A continuació enganxo gran part del treball sobre la mini sèrie "The Corner" que ens va permetre fer en Gerard Coll. La lectura en format bloc és incòmode. Si algú hi està interessat deixeu-me un comentari i us el faré arribar en pdf sense cap problema. Jo ja n'he tret tot el que en podia treure: He disfrutat molt fent-lo. Hi falten les parts del Nacho Doncel i de la Lorena Ruiz, companya de fatigues durant aquest segon semestre del curs 2010/2011.

Presentació
Hem escollit The Corner perquè és una narració sobre uns fets i unes realitats molt concretes però, creiem, que en el fons representa la pena que pesa sobre els barris populars majoritàriament afroamericans de les grans ciutats dels Estats Units d'Amèrica.


The Corner té molts nivells de significat. No és un pamflet. No és una lliçó de l'autor al lector. La narració de The Corner es consumeix com una exposició “objectiva” dels fets. Ens encurioseix saber, desgranar, identificar com es construeix aquesta narració. Com s'aconsegueix que “una colla de negres traficants i/o drogoaddictes” esdevinguin víctimes. Ens interessa veure quines estratègies s'utilitzen per personificar en una cantonada d'una ciutat d'un país i una família del mateix barri, el problema de gran part d'una classe social.


Volem analitzar com The Corner ens ajuda a entendre com l'exclusió social, l'atur, la precarietat, la manca d'oportunitats, la drogodependència són un conjunt de problemes que recauen sobre un grup social molt concret. The Corner no busca culpables. The Corner ens mostra les víctimes d'un problemàtica. The Corner ni tan sols busca mostrar els orígens d'aquesta problemàtica. Sols ens mostra una cantonada i uns individus que en realitat representen moltes ciutats del món on una determinada classe social és protagonista, víctima i culpable d'un problema que no l'enriqueix a ella: La droga.

dilluns, 27 de juny del 2011

Escenes Franceses

Una escena és una acció que es produeix/transcorre en un sol espai-temps. Tota escena ha de ser un esdeveniment narratiu. Si una escena no és un esdeveniment narratiu, segons McKee, no té raó d'existir.
Bé, l'escena francesa és quan una escena espai-temps única acull diversos esdeveniments narratius. A nivell d'espai-temps observem una sola escena, a nivell de significat o de successos narratius en tenim diverses. Generalment, la "nova escena" o escena francesa es produeix amb l'entrada d'un nou personatge a "l'escenari". Per exemple, una dona i un home, vestits, es petonegen i toquen molt apassionadament en un sofà. Aquesta escena té el valor narratiu que té. Això dependrà de qui siguin i els abismes que hagin hagut de superar per arribar on són. Independentment d'això, però, l'escena té un valor, que pel tema que tractem, serà "X". De sobte, però, entra un segon noi a l'habitació del sofà; duu un notebook i, sense veure que el sofà està ocupat, l'endolla a la tele. La parella està sorpresa. Paren de magrejar-se. i se separen. El noi del notebook es gira i els diu "ei! no us havia vist! us ve de gust veure Broadwalk empire?". Doncs ja tenim un valor "C" en aquesta escena que fins ara era "X". Ens trobem en el mateix espai/temps però l'esdeveniment narratiu és un altre. Fins i tot el to de l'escena!! Hem passat de passió a humor. Finalment, una segona noia entra a escena: "-Què hi fot aquesta guarra aquí!?" "-Tranquila dona, estem mirant el pilot de broadwalk empire- diu l'amic del notebook. -Broadwalk empire? Ets tonto o què!?- Brama ella. -Ja sé que és vella però a mi m'agrad- el noi que es beneficiava la noia l'interromp: -No està parlant d'això tio.- S'aixeca i es mira la dona que hi ha dreta al mig de l'habitació amb la cara envermellida. -Què et vaig dir d'aquesta puta!? no la vull veure mai més!-brama de nou. -Jo sóc una puta però tu una retrassada. És ell que no et vol veure més a tu. Ja tenim el valor "Z" sobre la taula.


Resumint, doncs, podem dir que l'escena francesa és el nom que reben les diverses "unitats de sentit" que s'esdevenen en un únic espai-temps més o menys continu.

dimecres, 18 de maig del 2011

The Corner : Intertextualitat


Mapa de la intertextualitat en la mini sèrie de David Simon The Corner

Un paquet són massa cigarrets



Aquest és el muntatge que finalment he aconseguit del material gravat fa un parell de diumenges. Ha estat un muntatge express. Ni tan sols m'he endut la peça a l'After Effects per retocar-ho. Material sub-exposat i material cremat són errors que cal mirar d'anar solucionant. Ha estat un bon exercici. Estic animat per iniciar un dels dos projectes que tinc en línia de sortida.

dilluns, 9 de maig del 2011

3 Paquets són molts cigarrets

Exercici 3. L'assignatura de la Rosa Pons m'ha permès, per primer cop, que la formació acadèmica i la del Cine de Carrer coincideixin en un mateix espai de treball. Aquest "per primer cop" fa referència al grau de Comunicació Audiovisual en general i no pas a la seva assignatura ja que, segurament, és la més ben planificada, interessant i "audiovisual" que hem vist des que correm per la UVIC (amb permís del Mon Rodríguez i el Gerard Coll ). No tinc necessitat de fer-li la pilota a la Rosa. Entre d'altres coses, perquè mai llegirà aquest bloc. Ho dic perquè veig com s'ha esforçat i s'esforça per tirar endavant un programa atractiu i contemporani que es nota treballat i que ens resulta molt enriquidor.

dijous, 5 de maig del 2011

Terra i Sang : Una aventura col·laborativa

Terra i Sang és un experiment que vaig iniciar el passat 14 d'abril. Terra i Sang és una aventura fantàstica ambientada en un món medieval imaginari. Provo de complementar el text amb continguts externs que obrin camins al lector. Provo d'enriquir la lectura amb continguts externs que estimulin el lector. Imatges o vídeos que evoquin paissatges, sensacions, "moments". Imatges i vídeos creats per persones que mai he vist i, molt provablement, mai veuré. Imatges que van ser creades amb un objectiu i que utilitzo per intentar que els lectors crein un significat. S'imaginin a la seva manera el món que provo de mostrar-los.

A més, Terra i Sang funciona per capítols. Cada setmana en penjo un i per mitjà d'enquestes, els lectors decideixen com continuarà la història. L'enquesta dura una setmana però si s'aconsegueixen 25 vots abans d'aquest període, s'avança de capítol.

Podeu visitar l'aventura de l'edat mitjana aquí: http://terraisang.blogspot.com/

diumenge, 10 d’abril del 2011

Propaganda hipermedia

Potser dient-ne vídeos interactius ja podria passar però el nom es queda curt. Si en dic propaganda hipertextual m'he d'explicar massa, he d'explicar que per "text" entenc tot contingut. Si explico això, corro el risc que algú em contradigui i acabi discutint sobre una qüestió que no ve al cas.

Estic intentant aportar alguna cosa en el camp de la comunicació i la propaganda a l'assemblea. Aquest cop he intentat crear un eixam de vídeos intertextuals (en el sentit Eco de la paraula text) per explicar als veïns de Berga què han estat i què han suposat els Punts de Trobada organitzats per la Candidatura d'Unitat Popular.

Vídeo llançadora

divendres, 1 d’abril del 2011

Distribució d'obres en l'univers dels continguts digitals

Acabo de llegir per tercer vegada en un més que les plataformes de vídeo gratuït faciliten la distribució dels continguts. No és així. Seria així si jo fos l'únic amb la capacitat de penjar continguts nous a Blip, Vimeo o Youtube.

Les plataformes gratuïtes de vídeo ens dónen la possibilitat de distribuir continguts però no ho faciliten. No és fàcil esdevenir visible. La clau de la nova distribució és la capacitat d'esdevenir visible, de fer-se notori. Certament, amb les eines de les que disposem a dia d'avui, s'han superat molts impediments productius i de distribució però no hem de perdre el món de vista. Han nascut dificultats noves i afirmar que s'ha democratitzat la distribució és molt agoserat.

En aquest univers infinit (quants vídeos o fotografies "nous" es penjen cada minut a la xarxa?) de continguts ens condueix a buscar consell, a buscar guies, a buscar referents que ens ajudin a trobar allò "que ens agrada".

La pregunta que em faig és: Com puc fer arribar allò que creo a algú que sigui un referent pels meus lectors model?

Distribuir avui és possible, no pas fàcil

dimecres, 9 de març del 2011

Ja Som més

Després de re-meditar-ho, iniciarem la preproducció del projecte anomenat "el paquet". A pesar de la coincidència literària que suposa la intervenció d'un McMuffin en els dos relats, tinc la intenció de gravar-los tots dos. L'equip s'ha ampliat amb 2 persones com preveiem: Comptarem amb l'Irina com a directora de càsting i amb la Lorena com a directora artísitca. La gravació es localitzarà a Vic. Una nova oportunitat per errar, una garantia d'aprendre.

dijous, 3 de març del 2011

Un altre borrador a la línia de sortida

Acabo de llegir-me el segon borrador d'un curt que vaig començar a escriure fa dues setmanes i em sembla gravable. Amb el projecte del "Paquet" ens hem quedat clavats a localitzacions i càsting. Ara tinc l'alegre dilema de continuar allò o iniciar aquest projecte. Aquest darrer té un dels problemes que ja tenia l'altre: Un repartiment un xic excessiu.

dimecres, 2 de març del 2011

El sistema de gèneres i subgèneres cinematogràfics de Robert McKee

El Guión: Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones” segons algunes sinòpsis i ressenyes és per un bon nombre de guionistes la bíblia de l'ofici. Sens dubte és un llibre interessant de llegir; d'aquí a la bíblia, però, hi ha una bona tirada. Amb tot, i a pesar del seu hollywoodcentrisme, crec que, és un llibre de molt recomable lectura. És en aquest llibre que hi apareix el següent llistat de gèneres del cine.

  1. Història d'amor.
  2. Pel·lícula de terror.
  3. Èpica moderna.
  4. Pel·lícula de vaquers.
  5. Gènere Bèl·lic.
  6. Trama de la maduresa.
  7. Trama de la redempció.
  8. Trama punitiva.
  9. Trama de proves.
  10. Trama educativa.
  11. Trama de desil·lusió.
  12. Comèdia.
  13. Policíaca.
  14. Drama social.
  15. Acció/aventura.
  16. Drama històric
  17. Biografia.
  18. Docudrama.
  19. Fals documental.
  20. Musical.
  21. Ciència Ficció.
  22. Gènere esportiu.
  23. Fantasia.
  24. Animació.
  25. Pel·lícules d'art i assaig.


Per veure'n les definicions i subgèneres haureu d'anar a buscar el llibre a la biblioteca. Ja he plagiat prou per avui!

divendres, 4 de febrer del 2011

" Cremats "

Acabo de trobar en una ruta profunda de l'ordinador  E:/.../.../.../.../.../.../.../. un repte que vaig intentar superar fa un parell d'anys. "Sempre escrius el mateix", no pots escriure coses normals? i vaig escriure la meva primera història romàntica. No havia llegit res sobre guió. Sóc tècnic. El més semblant a un guió que havia vist mai era una escaleta. Al gra, carregat de bones intencions i grans intuicions em vaig posar a escriure aquesta mena de mix entre guió tècnic, llistat de plans, guió. L'únic que té de guió és que volia ser-ho. Estic satisfet, no només, de veure que això no és un guió sinó que narrativament és terrible. Si me'n adono és que alguna cosa millora, oi?

dijous, 3 de febrer del 2011

Títol provisional: El paquet

L'esbós final del guió està enllestit. Entrem en fase de preproducció! Ara ja "només" serà canviat per noves qüestions productives que sorgeixin. El projecte amb títol provisional "el paquet" ha entrat en fase de preproducció i iniciem els desglossaments. Tot marxa. El principal repte serà concretar un bon mapa de localitzacions que ens permeti idear un pla de treball digne de la guerrilla maoista del Nepal. L'equip tècnic és el mateix que a b.a D. Segurament, però, farem un parell d'incorporacions noves. En l'apartat artístic hi haurà cares noves.